Rosa groga
No em fugen del record les roses grogues
i encara ressonen els silenciosos crits.
De tants llibres, en faig camí,
amb les roses, sempre l'amor,
i amb groc refermem la rebel·lia.
Que tingueu bona diada de Sant Jordi!
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Gràcies pel poema de Sant Jordi. Que tu també tinguis una bona diada curulla de lletres i roses.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, un bon dia de Sant Jordi per a tu també.
EliminaMalgrat tots els malgrats, hem de gaudir d'una diada com aquesta. Molt bon Sant Jordi!!
ResponEliminaI tant que sí, tant com puguem! Moltes gràcies, Mc! Bon dia de Sant Jordi i força llibres!
EliminaPreciós poema, tant com la teva rosa groga (la meva preferida des de sempre).
ResponEliminaBon Sant Jordi!.
Aferradetes amoroses, Carme.
Moltes gràcies! Bon Sant Jordi, Paula.
EliminaAferradetes dolces, Bonica!
Hi ha crits silencisos que mai no oblidarem.
ResponEliminaPrecioses les teves paraules, com la rosa.
Molt bona diada de Sant Jordi, Carme
Moltes gràcies, Núria! Hi ha moltes coses que no hem d'oblidar.
EliminaBona diada!
Rosa groga, símbol d'amistat ...per això , perduraran els seus valors en el temps i no s'oblidaran .
ResponEliminaBon Sant Jordi !!
No sabia que era símbol d'amistat. M'encanta que ho sigui. Avui l'he compartida amb molts amics.
EliminaÉs preciós el poema, oxímoron inclòs.
ResponEliminaA banda de fer referència als llaços grocs, les flors grogues són les dels gelos, diuen. Jo te'n dedico una de blanca, que diuen que és la de l'amistat.
Moltes gràcies, Helena! Una Rosa blanca també per a tu… no domino el tema de la simbologia de les flors. Però les roses blanques també són molt boniques.
EliminaEls gelos prefereixo deixar-los de banda, no m'agraden gens… són molt destructius.
Malgrat els problemes del temps, el dia de Sant Jordi va ser un formiguer de persones , llàstima que alguns llibres es van mullar, la gent teniem ganes de recorre les paradetes i firar-nos algun llibre!
ResponEliminaLes roses grogues són molt boniques i tot un símbol!!!
Petonets, Carme.
Sí, llàstima que alguns llibreters ens ortissin perjudicats d'aquest dia, em va saber molt de greu. Ja per part meva vaig tenir sort. Vaig passejar per les paradetes a una hora bona i que no va ploure.
EliminaEm treu la senyera al carrer
ResponEliminala rosa groga i la sang vermella
que la punxa agermana.
El crit que es llença a l’aire,
es al principi d’esglai
però en veure la rojor tacar el pètal,
canvia el crit per l’emoció
i surt sense voler,
el so d’una cançó.