Les hores isardes


D'aquí vuit dies.
El dimecres dia 20, a les 19:00 hores a les Cotxeres de Sants
Presentació del llibre Les hores Isardes d'en Xavier Pujol i l'Enric Domingo

He mirat de preparar una mica la meva presentació  i aquí en comparteixo, amb vosaltres,  un fragment:

La facilitat d’en Xavier per conversar amb tothom qui es troba pel camí o amb qui coincideix al final de cada etapa, fa que algunes converses siguin màgiques i amb interlocutors ben especials. Si el seguiu, i us aconsello que ho feu, podreu conèixer granotes republicanes i fins i tot algun ésser de llegenda. 

Hi ha llegendes tan boniques, com aquella que diu que hi havia una vegada una princesa (de la qual no us diré pas el nom, ja la coneixereu) que era coneguda arreu per la seva bellesa. Ella estava enamorada d'Hèrcules. I sempre, els dos enamorats es trobaven al bosc. El rei, pare de la princesa, no volia saber res d’Hèrcules i el va fer desterrar. Però la princesa, continuava anant al bosc per veure si el trobava. No el va trobar mai, però desgraciadament va trobar un monstre anomenat Gerió que volia apoderar-se d’ella. Ella va fugir-ne i el monstre rabiós, va incendiar el bosc. De la princesa ja no se’n va saber mai més res. I Hèrcules, pensant que era morta, va construir els Pirineus en honor i homenatge a la seva estimada. Va crear les muntanyes com els Beciberris, la Maladeta, El Pinetó, lo Tèssol de Son i tots els cims acompanyats dels seus colls suaus o esquerps que els uneixen i els va guarnir amb els seus estanys, els seus rierols i els seus alegres saltants d’aigua, com joies que regalés a la seva princesa. Tothom pensava que la princesa era morta dins la seva immensa tomba Pirinenca, però les llegendes no acostumen pas a ser veritat i en Xavier també ens explica els seus descobriments.

 

Comentaris

  1. El llibre fa molt de goig i segur que la teva presentació serà genial, aquest fragment que ens poses m'ha semblat ben interessant.

    Que vagi molt bé. M'agradaria molt venir a veure-us, però no podrà ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mc!

      Espero poder-hi ser jo mateixa, ja que des de diumenge passat que estic malalta de Covid. Em penso que encara queda marge per a poder estar bé i en plena forma... com que principalment el que tinc és mal de coll, ara maeix tinc una veu ben esquerdada... Confio estar bé.

      Elimina
    2. Ostres! Espero que sigui lleu i que milloris ben aviat. Cuida't molt.

      Elimina
    3. Moltes gràcies Mc. Avui ja comença a donar tomb, sembla que el meu coll va millor.

      Elimina
  2. El llibre té molt bona pinta. Estic segura que està ple d'històries ben sorprenents i magnífiques fotos i dibuixos.
    Em sap greu que no estiguis bé, però encara queden dies i segurament podràs fer una gran presentació. Cuida't i deixa't cuidar!.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sí, que ja estaré bé...

      Moltes gràcies i aferradetes, Paula!

      Elimina
  3. Molt agraït per la part que em toca. Pels teus consells literaris i les correccions quan convenen. I per la teva presència i col·laboració a la presentació de "Les hores isardes".
    Jo també espero que et restableixis del tot. I tot el ràpid que aquest virus et permeti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ostres! Està costant una mica, milloro lentament. Espero que arribaré a recuperar la veu.

      Elimina
  4. Molt bonica aquesta presentació, realment els Pirineus estan plens de llegendes que a mi m'agraden tant!!! El llibre fa molta patxoca ...
    Sento que ara que ja va de baixa el covid, l'hagis pescat tu, cuidat bé.
    Petonets Carme.

    ResponElimina
  5. Quina bona pinta que té aquest llibre!
    Enhorabona al Xavier i també a tu per la presentació que en faràs, segur que estarà molt bé!
    Espero que estiguis recuperada d'aquest coi de virus.
    Petons, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Espero que sí, que al final tot anirà bé.

      Podríem dir que sí, que ja estic recuperada del tot, o potser podríem dir que estic de 9 sobre 10, em falta poc per estar normal.

      Una abraçada, Núria.

      Elimina
  6. Avui 21 d'abril, l'endemà de la presentació de "Les hores isardes" vull deixar constància en el teu blog, i justament en aquest post, del meu agraïment per la feina tan ben feta que vas fer, Carme.
    Pel teu desplaçament a Sants i les paraules tan ben escollides i treballades que ens vas dedicar en la presentació. Ens vas facilitar enormement la feina als que després de tu també vam parlar.
    Les hores isardes van esdevenir per una tarda, hores felices.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corroboro la transforamció de les hores isardes en les hores felices, també per a mi ho van ser, Xavier. Sants és un barri acollidor i les seves persones també. M'hi vaig sentir com a casa, allà, entre els vostres amics i veïns.

      I jo també vull deixar el meu agraïment, per tantes coses: per la confiança, per fer-me sortir de la rutina, per fer-me sentir un de vosaltres i per compartir la vostra il·lusió i escampar-la a tanta gent.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars