Les hores isardes
La facilitat d’en Xavier per conversar amb tothom qui es troba pel camí o amb qui coincideix al final de cada etapa, fa que algunes converses siguin màgiques i amb interlocutors ben especials. Si el seguiu, i us aconsello que ho feu, podreu conèixer granotes republicanes i fins i tot algun ésser de llegenda.
Hi ha llegendes tan boniques, com aquella que diu que hi havia una vegada una princesa (de la qual no us diré pas el nom, ja la coneixereu) que era coneguda arreu per la seva bellesa. Ella estava enamorada d'Hèrcules. I sempre, els dos enamorats es trobaven al bosc. El rei, pare de la princesa, no volia saber res d’Hèrcules i el va fer desterrar. Però la princesa, continuava anant al bosc per veure si el trobava. No el va trobar mai, però desgraciadament va trobar un monstre anomenat Gerió que volia apoderar-se d’ella. Ella va fugir-ne i el monstre rabiós, va incendiar el bosc. De la princesa ja no se’n va saber mai més res. I Hèrcules, pensant que era morta, va construir els Pirineus en honor i homenatge a la seva estimada. Va crear les muntanyes com els Beciberris, la Maladeta, El Pinetó, lo Tèssol de Son i tots els cims acompanyats dels seus colls suaus o esquerps que els uneixen i els va guarnir amb els seus estanys, els seus rierols i els seus alegres saltants d’aigua, com joies que regalés a la seva princesa. Tothom pensava que la princesa era morta dins la seva immensa tomba Pirinenca, però les llegendes no acostumen pas a ser veritat i en Xavier també ens explica els seus descobriments.
El llibre fa molt de goig i segur que la teva presentació serà genial, aquest fragment que ens poses m'ha semblat ben interessant.
ResponEliminaQue vagi molt bé. M'agradaria molt venir a veure-us, però no podrà ser.
Moltes gràcies Mc!
EliminaEspero poder-hi ser jo mateixa, ja que des de diumenge passat que estic malalta de Covid. Em penso que encara queda marge per a poder estar bé i en plena forma... com que principalment el que tinc és mal de coll, ara maeix tinc una veu ben esquerdada... Confio estar bé.
Ostres! Espero que sigui lleu i que milloris ben aviat. Cuida't molt.
EliminaMoltes gràcies Mc. Avui ja comença a donar tomb, sembla que el meu coll va millor.
EliminaEl llibre té molt bona pinta. Estic segura que està ple d'històries ben sorprenents i magnífiques fotos i dibuixos.
ResponEliminaEm sap greu que no estiguis bé, però encara queden dies i segurament podràs fer una gran presentació. Cuida't i deixa't cuidar!.
Aferradetes, bonica.
Espero que sí, que ja estaré bé...
EliminaMoltes gràcies i aferradetes, Paula!
Molt agraït per la part que em toca. Pels teus consells literaris i les correccions quan convenen. I per la teva presència i col·laboració a la presentació de "Les hores isardes".
ResponEliminaJo també espero que et restableixis del tot. I tot el ràpid que aquest virus et permeti.
Sí, ostres! Està costant una mica, milloro lentament. Espero que arribaré a recuperar la veu.
EliminaMolt bonica aquesta presentació, realment els Pirineus estan plens de llegendes que a mi m'agraden tant!!! El llibre fa molta patxoca ...
ResponEliminaSento que ara que ja va de baixa el covid, l'hagis pescat tu, cuidat bé.
Petonets Carme.
Sí, noia, no ens podem confiar, ja ho veus.
EliminaQuina bona pinta que té aquest llibre!
ResponEliminaEnhorabona al Xavier i també a tu per la presentació que en faràs, segur que estarà molt bé!
Espero que estiguis recuperada d'aquest coi de virus.
Petons, Carme
Moltíssimes gràcies!
EliminaEspero que sí, que al final tot anirà bé.
Podríem dir que sí, que ja estic recuperada del tot, o potser podríem dir que estic de 9 sobre 10, em falta poc per estar normal.
Una abraçada, Núria.
Avui 21 d'abril, l'endemà de la presentació de "Les hores isardes" vull deixar constància en el teu blog, i justament en aquest post, del meu agraïment per la feina tan ben feta que vas fer, Carme.
ResponEliminaPel teu desplaçament a Sants i les paraules tan ben escollides i treballades que ens vas dedicar en la presentació. Ens vas facilitar enormement la feina als que després de tu també vam parlar.
Les hores isardes van esdevenir per una tarda, hores felices.
Corroboro la transforamció de les hores isardes en les hores felices, també per a mi ho van ser, Xavier. Sants és un barri acollidor i les seves persones també. M'hi vaig sentir com a casa, allà, entre els vostres amics i veïns.
EliminaI jo també vull deixar el meu agraïment, per tantes coses: per la confiança, per fer-me sortir de la rutina, per fer-me sentir un de vosaltres i per compartir la vostra il·lusió i escampar-la a tanta gent.