Res no dura per sempre,
ni la pluja,
ni l'arc de Sant Martí.
El capturo a l'instant, per retenir-lo.
Com un somriure de colors, com una màgia d'una tarda.
Sense moure'm del meu lloc, ell se m'ha plantat just davant de la meva finestra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
La naturalesa ens ofereix fenomens i regals sorprenents. Aquest n'és un dels més vistosos i simpàtics.
ResponEliminaMolt encertada la teva metàfora: " Com un somriure de colors".
Per més vegade que l'haguem vist, sempre ens meravella i mai no cansa de mirar, com els somriures.
EliminaLa natura ens fa regals contínuament, val la pena posar-hi atenció per admirar i retenir aquests moments, alguns duren ben poc.
ResponEliminaUna abraçada de colors, Carme.
Sí, acostumen a durar poc... aprofitem-los.
EliminaJa ho tenen això, si no aprofites l'instant ja no el pots copsar.
ResponEliminaNo sé que té l'Arc de Sant Martí que et deixa embadalida sempre.
Aferradetes assolellades, bonica.
Sempre embadaleix, perquè és preciós, és màgic i és efímer... cal aprofitar-lo quan passa.
EliminaAferradetes i somriures, bonica!
"A moment lost is never found again", deia Benjamin Franklin.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta prosa poètica!
Moltes gràcies, Helena! Cal aprofitar tots els instants.
EliminaHas tingut una agradable visita ! : )
ResponEliminaSalut !.
Doncs sí, amb agraïment de poder-lo veure, sense bellugar-me del meu lloc. Salut, Artur!
EliminaQuina bona vista que tens des de la teva finestra, avui amb l'arc de Sant Martí inclòs.
ResponEliminaL'arc de Sant Martí al matí
la pluja ja és aquí.
L'arc de Sant Martí la tarda
la pluja ja està passada...
Bon vespre Carme.
Sí, és una vista agradable. Era l'habitació de la meva filla i ara a la seva taula de treball, hi "treballo" jo. Era a la tarda, i doncs, la pluja jahavia passat... Bon diumenge, M Roser!
EliminaDiguem que l'Arc de Sant Martí ha decidit fer-se veure perquè aixequesis els ulls i el sorprenguessis ufanós. Tot un seductor, vaja.
ResponEliminaSi ell és un seductor, que ho és, jo seduïda i abandonada, perquè mai no dura gaire, el trapella!
Elimina