2
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hi havia una vegada, un nen de 5 anys, que ara ja és un avi, que va venir aquí en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns pare...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...

Dos o dues, tan senzill com complex.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Aquest post se m'ha escapat sense text, perquè no he aconseguit trobar res a dir que em semblés adequat o al menys passable.
EliminaPublicar un post sense paraules també ha estat, molt com tu dius del 2, tan senzill i tan complex.
2 aferradetes, avui, bonica.
Que bé amb una flor en tens dues...Amb la meitat de tests, omples la terrassa, que fan una rotllana al teu voltant quan surts a prendre la fresca!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Les flors són generoses, surten a grapats ! Petonets M Roser.
EliminaAquests geranis de pensament pensen sense poema!
ResponEliminaPensen el silenci…
EliminaHi ha imatges a qui costa posar paraules, ja parlen per si soles!
ResponEliminaQuin parell de geranis, quin goig que fan!
Més abraçades!
Avui m'acompanyen en silenci. Més abraçades, Núria!
Elimina"Tinc un pensament per Tu!"..... no cal dir-ho amb paraules, el dibuix parla sol !.
ResponEliminaAbraçades !.
Quin comentari més bonic, Artur! Moltes gràcies per la teva interpretació. Abraçades.
EliminaEstava pensant un pensament...
ResponEliminaEn silenci… ja ho veig, ja….
Elimina