Un blanc de calç:
la paret i l'escala.
I un blau de mar
ens diu sense paraules:
dueu l'estiu als ulls.
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Uns ulls plens de mar…
ResponEliminaQue bonics!
EliminaTant mateix , una casa marinera ! :)
ResponEliminaBen bé!
EliminaAvui em quedo amb el teu dibuix, si no et fa res.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Gràcies! Aferradetes bonica!
EliminaQuina casa més bonica...Té un aspecte de neta, m'agrada les parets blanques i la cortina blava, sembla que el mar volia entrar, però la porta li barra el pas, és curiós perquè pot ser un escala interior o exterior...M'agrada molt l'últim vers!
ResponEliminaPetonets, Carme.
En realitat és una escala exterior. Moltes gràcies, M Roser!
EliminaDur l'estiu als ulls... i també al cor.
ResponEliminaM'encanten tots els traços, tan ben definits, d'aquest dibuix.
Una abraçada, Carme
No és pas que a mi m'agradi especialment l'estiu, però sempre té un posat alegre, oi?
EliminaMoltes gràcies, Núria! Una abraçada.
Hi viuria, senzillament. Preciós dibuix :)
ResponEliminaGràcies, Pep!
EliminaDoncs és un estiu una mica estrany... a veure si ens haurem de malfiar d'aquests ulls...
ResponEliminaPrecisament per això ho dic… un estiu estrany però el duem posat als ulls i si cor, com si fos normal…
Elimina