L'aire fa olor d'herba molt seca.
El cel a dins i a fora s'enfosqueix.
Només el bambú sembla que tingui vida.
El dins i el fora s'han barrejat
i es confonen sensacions i emocions.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida, vam ser...
Deia Antonio Gala que l'art ha d'anar de dins cap a fora, de baix cap a dalt. Entremesclar el dins i el fora és arribar a la síntesi que tan bé ens permet la poesia o l'art.
ResponEliminaNo sabria ni escriure ni fer res de res, si no em sortís de dins. La síntesi no és fàcil, però continuem en l'intent. Gràcies, Helena.
EliminaSempre hi haurà "un bambú" que ens permeti retrobar les sensacions i emocions.
ResponEliminaAferradetes de dissabte.
Sempre hi ha alguna cosa que dona vida... ben cert.
EliminaAferradetes de quatre gotes de pluja, que tant de bo fossin més!
En aquests moments, per aquí, està diluviant.
EliminaBona nit, Carme.
Al final va acabar plovent una mica més. I una ventada terrible que feia semblar que plovia més que el que en realitar plovia. Però no em queixo val mes això que res.
EliminaAferradetes, bonica.
Una bona combinació !.
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
EliminaCuriós aquí han caigut quatre gotes i fa olor d'herba mullada...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A La Floresta no han arribat ni a quatre, tot just dues... però igualment l'olor ja ha canviat. Bon vespre, M Roser!
Elimina