Brots nous
De l'escorça més dura,
inesperadament en surt el verd més tendre...
No pas a tot arreu
ni a qualsevol lloc.
Hi ha tan sols un lloc,
un moment
i una circumstància adequada
perquè brolli la vida lliurement.
Trobem-la.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
De la grisor més rugosa en poden néixer estels verds.
ResponEliminaNo podem perdre la confiança, seria millor la certesa.
EliminaEncasellada,
ResponEliminavida gris que destil•les
delicats versos.
(és un vell haiku meu)
Preciós, Helena! Gràcies!
EliminaEls troncs més aspres, sovint ens sorprenen amb vides noves...
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
És cert que ho hem vist mil vegades i encara ens sorprenen. Bon diumenge, M Roser.
EliminaÉs només en aquell punt precís i no en un altre.
ResponEliminaPotser ens ho hauriem d'aplicar, també.
Aferradetes... caloroses.
Trobar el moment, trobar el lloc... no sempre és fàcil.
EliminaAferradetes, bonica!
Ës aquí on haig d'escriure sobre la imatge?
ResponEliminaHola Anna!
EliminaNo, no la imatge del joc no és aquesta. És la del dia 15 de Juliol. "Els Relats de la Carme: Quan el riu arriba al mar." I pots escriure el que vulguis, al teu blog i jo posaré l'enllaç, perquè els lectors et trobin. Si obres aquest post dels Relats de la Carme, jo crec que ja veuràs com funciona. Però, vaja, si no m'explico bé, tu torna a preguntar.
M'han agradat molt les dues primeres frases. Són aplicables a taaaantes coses.
ResponEliminaSí jo també ho penso que són aplicables a moltes coses.
Elimina