I si tot fa olor de blau...
encara que els gesssamins
cridin - tot cantant - un blanc
que s'escampa amb el vent,
vindràs a tastar tots els camins?
I si tot té aquell gust dolç
de primavera verda i vermella
i l'aire ens arrissa les fulles i els cabells,
t'enfilaràs per les branques dels núvols
que viatgen on jo no sé arribar?
Quin llibre d'olors i sensacions estàs escrivint a les pàgines de "Moments"!
ResponEliminaL'aquarel·la ajuda a entendre el que expliques.
Deu ser la primavera, Xavier, que sempre porta amb ella molts colors, olors i sensacions de tota mena... Gràcies!
EliminaVindria, i tant que sí! . Enfilar-me ja no ho tinc tan clar...
ResponEliminaQuè bé tornar a veure els teus colors per aquí!
Aferradetes, preciosa.
Tastarem tots els camins, doncs... sense enfilar-nos. Brnvinguda!
EliminaAferradetes, Paula!
M'encantaria anar-hi a fer caminades i enfilar-me en algun arbre, per arribar als núvols em caldria una escala molt llarga...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Anem a caminar doncs! Bon vespre, M Roser!
EliminaL'únic que viatja on no pots arribar és la poesia.
ResponEliminaPotser nosaltres viatgem amb ella, una mica...
Elimina