Quan el temps du una bena als ulls,
només anem a les palpentes
i som abocats a mil fracassos.
Quan el temps és prou clar,
es pot mirar enrere,
es pot mirar endavant,
veure tot allò que vam construir
i tot allò que vam destruir,
o que es va destruir sense voler.
Podem entendre-ho, aprendre'n.
I, aleshores, fer projectes nous
intentant que siguin duradors.
Sembla que el temps segueix amb la bena als ulls,
ResponEliminaperquè poques medalles ens podem penjar de com va el món.
Ensopeguem amb les mateixes coses, una i mil vegades més.
Entendre i aprendre, no cal res més.
Bon dia, Carme.
Aferradetes.
Entendre i aprendre i perseverar... a veure si millorem una mica...
EliminaBona nit, Paula. Aferradetes.
Cada dia surt el sol i tot recomença... diu una vella cançó d'Els Esquirols. Prefereixo pensar així que només lamentar-me dels errors passats. Entendre'ls sí, per a fer "projectes duradors" que visquin més enllà de nosaltres...
ResponEliminaBona Mona, Carme!
Bona tornada de vacances, August!
EliminaNo és que m'agradi gaire lamentar-me, però sovint se,bla que no hem après res. Gràcies per la teva visió positiva!
A les palpentes... Així ens sentim moltes vegades.
ResponEliminaSí, moltes vegades.
EliminaD'això serveix equivocar-se, però jo continuo odiant el fet d'equivocar-me.
ResponEliminaA ningú li agrada, però si al menys ho aprofitéssim, ja seria molt!
EliminaBen cert !. Cal treure's la vena dels ulls, per aprendre dels errors i tirar endevant !.
ResponEliminaSalut !.
Molt bé! Sempre endavant, Artur!
EliminaPedra a pedra, i amb la base i el suport adequats, allò que es construeix perdurarà. Fins i tot més del que pensaven aquells que ho van bastir.
ResponElimina(M'encanten les balmes, no sé molt bé perquè; potser vaig ser pastor, o ramat, i no ho recorde...)
A mi també m'agraden molt els balmes, trobar aquesta em va semblar molt emocionant.
Elimina