Mirall trencat

Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat

Seguint el fil de l'Helena:


Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.


La llum serena
de després de la pluja
et fa somriure.
....................................................................Xavier Pujol

Només soc ombra
coberta per les gotes
que em desdibuixen.
.....................................................................Núria L. Aroca

 

Comentaris

  1. La llum serena
    de després de la pluja
    et fa somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més optimista que el meu, Xavier... el poso al post per millorar-lo.

      Elimina
  2. Precisament perquè això que et trenquen és el que més et defineix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona aportació, Yresa, que arriba al fons d'aquests versos, m'estan trencant moltes coses que em defineixen, i al final ja no sabrem qui som.

      Elimina
  3. Seguint la teva línia m'ha sortit aquest haiku...

    Només soc ombra
    coberta per les gotes
    que em desdibuixen.

    Per cert Carme, ja veus que vaig pujant fotos al blog, si alguna t'agrada i t'inspira per escriure alguna cosa, la pots agafar tranquil·lament :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, gràcies, Núria, ja t'he posat al post que així queda molt més complet.

      Moltes gràcies per l’oferiment... el tindré en compte!

      Elimina
  4. A vegades, les imatges juguen amb nosaltres ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És divertit que ho facin i que nosaltres les deixem jugar.

      Elimina
  5. Els bassiots m'atrapen i aquest que has pujat és ben curiós.
    Heu fet una bona feina. 😉

    ResponElimina
  6. Un mirall d'aigua
    reflecteix els somriures,
    fins que s'assequi.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars