La casa i el bosc

Passejada sota els ponts. Sant Joan de les Abadesses

Envaïda de bosc, 
has oblidat el benestar que es vivia a dins.
Aclaparada de present, 
se't perden els detalls dels records més bonics.
Emmordassada de branques i espines, 
no saps què fer per alliberar-te.
I malgrat tot, el temps viscut va existir
i vola en alguns espais lliures 
la memòria immensa i difuminada del que va ser.
Només pel pilar de la porxada ja et reconeixes.
Abans de l’enderroc, recull tota la vida.

Comentaris

  1. El que ha existit, per molt que n'esborrin la memòria... ha existit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert el que dius, Xavier, però si no ho recordem, no ens ho sembla que hagi existit, però sí, ha existit!

      Elimina
  2. La natura, sempre vol recuperar el seu espai... lluita constant !
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la deixem, la natura es recupera de pressa... Salut, Artur!

      Elimina
  3. És la casa que amaga el desmai? Per l'estructura sembla que havia estat una casa benestant, malgrat les espines que ara l'envolten, tan de bo algú li torni l'esplendor de l'antiguitat, sinó sempre es pot guardar a la memòria!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El desmai amagava un pont. Aquesta casa és ben a prop del pont, també, podríem dir que el desmai amagava el pont i el pont amagava la casa... Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  4. Una casa tan humana que bé podria qualsevol persona en hores baixes, quan els problemes del present tapen tots els bons records del passat.

    ResponElimina
  5. Les males herbes també tenen dret a existir. Però la rosa de la infantesa és insuperable per a mi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars