dilluns, 7 de setembre del 2020

Confluència de rius

 
Passejada sota els ponts - Sant Joan de les Abadesses

Tots els colors de l'aigua
em refresquen la mirada.
A l'ombra, com els ànecs,
a la seva tranquil·la península, 
jo deixaria passar les hores.

6 comentaris:

  1. No he vist mai cap ànec que porti rellotge. Ells sí que saben què fan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deu estar gens malament ser un ànec d'aquests salvatges... sense rellotge. Clar que jo tampoc en porto...

      Elimina
  2. Respostes
    1. Les confluències sempre són un bon lloc, em sembla... fins i tot de pensaments.

      Elimina
  3. Dos rius petits que en fan un de més gran...Les fulles si emmirallen!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica s'omple la pica i de riuet en riuet, es va fent gran el Ter...

      Elimina

Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...