|
| Passejada sota els ponts - Sant Joan de les Abadesses |
em refresquen la mirada.
A l'ombra, com els ànecs,
a la seva tranquil·la península,
jo deixaria passar les hores.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre, indescriptible amb paraules fem (sense cap es...
No he vist mai cap ànec que porti rellotge. Ells sí que saben què fan!
ResponEliminaNo deu estar gens malament ser un ànec d'aquests salvatges... sense rellotge. Clar que jo tampoc en porto...
EliminaConfluència de pensaments.
ResponEliminaLes confluències sempre són un bon lloc, em sembla... fins i tot de pensaments.
EliminaDos rius petits que en fan un de més gran...Les fulles si emmirallen!
ResponEliminaPetonets, Carme.
De mica en mica s'omple la pica i de riuet en riuet, es va fent gran el Ter...
Elimina