Paraules i expressions japoneses 2


El típic favor del pesat aquell, que sempre es fica on no el demanen. Em pregunto si al japó que sempre són (o semblen)  tan discrets, deuen tenir alguna ocasió d'utilitzar aquesta paraula.

Però encara més difícil d'utilitzar, em sembla a mi,  la següent paraula. 
De veritat creieu que és possible veure algú  (i especificament ha de ser una dona)  només els dies que plou?  

Comentaris

  1. Un favor que es fa esperant que te'l tornin es pot considerar realment un favor? Per a mi no, per tant cap compromís en aquest cas.

    Una dona que només veus els dies que plou... em sona molt esotèric això (una mica com la famosa llegenda urbana de la noia del revolt). No n'he vist mai, ni l'una ni l'altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, que no s'ha de sentir cap compromís, però fins i tot així, és una situació que incomoda.

      Jo tampoc l'he vista mai, però en Xavier ens acaba de donar la solució.

      Elimina
  2. La dona a que fa referència "Ame Onna" que la veiem només quan plou, la setmana passada es deia Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets un crack, Xavier, m'encanta com saps donar la volta a les coses!

      La Glòria, clar!!! És ella!!!!

      Elimina
  3. Crec que aquí plou massa poc com per complir la expressió de la dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... tens raó. La pobra dona no podria sortir mai...

      Elimina
  4. Ostres, aquesta segona és bona bona, hahaha. A més, tot i ser una paraula que no he fet servir mai ni coneixia, em porta records...

    ResponElimina
  5. "És estrany, no li caic bé, tot i que no li he fet mai cap favor": això és el que m'han dit alguna vegada que passa si li fas un favor a algú, que encara et té més tírria, perquè se sent amb deute amb tu, i aquesta és la seva reacció, odiar-te. La psicologia humana és ben complexa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si deu ser perquè ja hi havia tírria d'abans i el favor, aleshores, l'augmenta i fa més ràbia o potser per haver-se ficat allà on no el demanen fent un favor que l'altre no volia. De tota manera aquesta frase que dius, jo no l'havia sentit a dir mai. I no deixa de ser ben curiós, potser per això hi busco explicacions. No ho acabo de veure.

      Elimina
    2. Doncs és així, t'ho puc assegurar, per experiència.

      Elimina
    3. No ho dubto, Helena, tots tenim experiències diferents i diverses, soc jo que mai no m'hi he trobat i em ve de nou.

      Elimina
  6. És curiós com per expressar alguna idea , nosaltres escrivim tota una parrafada i els japonesos, amb uns quants símbols ho tenen enllestit...
    M'ha fet gràcia aquesta de la dona i la pluja!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  7. 今日は! (Konnichi wa)
    Pensava que havia deixat, fa uns dies un comentari, potser a l'altre post de, però no el trobo ni aquí ni allà... Coses de Google suposo.
    Bé jo, el que deia és que, segurament, al teu llibre, hi ha una de les paraules que més m'agrada en japonès: 木漏れ日 - Komorebi
    Vol dir alguna cosa així com: "la llum de el sol que es filtra entre les fulles dels arbres".
    La dic baixet, i veig part dels boscos que he tingut la sort de conèixer, i que tant m'ha enamorat...
    Buf! ja m'he desmelenat i he deixat anar un rotllo pedant..
    すみません (sumimasen)

    ResponElimina
    Respostes
    1. 今日は! (Konnichi wa) (suposo que és una salutació... )
      No he trobat cap comentari teu sobre el japonès a cap post, ni tampoc al correu. Sap greu que es perdin comentaris, però són coses que passen i que ja no tenen solució!

      Sí que hi és, aquesta paraula, al meu llibre. Demà, tenia pensat que sortís una altre post sobre les expressions japoneses i n'he triat dues de ben diferents. Una d'elles és aquesta.

      L'espectacle de la llum als boscos (sobretot si són fagedes, que la tenen especialment màgica) sempre em provoca sensacions inexplicables. Alguna vegada m'ha semblat que era en una catedral vegetal, altres vegades m'ha semblat veure els follets corrent pel bosc. Comparteixo amb tu aquest enamorament pels boscos.

      No és cap rotllo pedant, és una conversa interessant. Sempre està bé aprendre coses. Gràcies, Barbo!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars