Porta tancada


Porta a Madremanya

Han deixat la porta tan temps tancada!
Les heures l'acaben de segellar.
És bell el record, 
i lluen les fulles de mots i de mirades.
Sobre la pell dels dies
creix una xarxa viva que,  lentament, ens allunya.

Comentaris

  1. Porta magna, amarada de fulles. Crec que immillorable en el poema. Obrir-la? No ho sé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No ho saps, no ho sabem mai si cal obrir-la de nou o no, fins que ho hem provat.

      Suprimeix
  2. L'heura és molt bonica però jo sempre m'estime més les portes obertes.
    Bon estiu, Carme.

    ResponSuprimeix
  3. M'he imaginat que aquesta és la mateixa porta de l'altre post. Vista des de dins i fotografiada un temps abans. En aquesta foto, l'heura (la selva) no segella la porta sinó que s'apropa al pany per obrir-la, però una vegada ho aconsegueix (foto del post anterior) no s'atreveix a fer el pas de traspassar el llindar... no és tan valenta com es pensava.

    Ja paro que sinó et faré el relat conjunt de l'estiu abans d'hora. :-DD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No te n'estiguis, Mc! He, he, he... que això pinta bé!
      S'apropa al pany per obrir-la... m'encanta!

      Suprimeix
  4. Només hi deuen venir per vacances...La porta està molt ben cuidada i l'heura, també fa molt de goig!
    Bona tarda, Carme.

    ResponSuprimeix
  5. M'agrada molt la comparança que fas entre el pas del temps i la porta segellada amb l'heura. Una reflexió tremendament encertada, Carme!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars