Porta tancada
Porta a Madremanya
Han deixat la porta tan temps tancada!
Les heures l'acaben de segellar.
És bell el record,
i lluen les fulles de mots i de mirades.
Sobre la pell dels dies
creix una xarxa viva que, lentament, ens allunya.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Porta magna, amarada de fulles. Crec que immillorable en el poema. Obrir-la? No ho sé.
ResponEliminaNo ho saps, no ho sabem mai si cal obrir-la de nou o no, fins que ho hem provat.
EliminaL'heura és molt bonica però jo sempre m'estime més les portes obertes.
ResponEliminaBon estiu, Carme.
Jo també, novesflors!
EliminaM'he imaginat que aquesta és la mateixa porta de l'altre post. Vista des de dins i fotografiada un temps abans. En aquesta foto, l'heura (la selva) no segella la porta sinó que s'apropa al pany per obrir-la, però una vegada ho aconsegueix (foto del post anterior) no s'atreveix a fer el pas de traspassar el llindar... no és tan valenta com es pensava.
ResponEliminaJa paro que sinó et faré el relat conjunt de l'estiu abans d'hora. :-DD
No te n'estiguis, Mc! He, he, he... que això pinta bé!
EliminaS'apropa al pany per obrir-la... m'encanta!
Només hi deuen venir per vacances...La porta està molt ben cuidada i l'heura, també fa molt de goig!
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Segurament deu ser això, M Roser! Bona nit, M Roser!
EliminaM'agrada molt la comparança que fas entre el pas del temps i la porta segellada amb l'heura. Una reflexió tremendament encertada, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse!
EliminaCom una abraçada.
ResponEliminaBrillant abraçada!
Elimina