Han deixat la porta tan temps tancada! Les heures l'acaben de segellar. És bell el record, i lluen les fulles de mots i de mirades. Sobre la pell dels dies creix una xarxa viva que, lentament, ens allunya.
M'he imaginat que aquesta és la mateixa porta de l'altre post. Vista des de dins i fotografiada un temps abans. En aquesta foto, l'heura (la selva) no segella la porta sinó que s'apropa al pany per obrir-la, però una vegada ho aconsegueix (foto del post anterior) no s'atreveix a fer el pas de traspassar el llindar... no és tan valenta com es pensava.
Ja paro que sinó et faré el relat conjunt de l'estiu abans d'hora. :-DD
Porta magna, amarada de fulles. Crec que immillorable en el poema. Obrir-la? No ho sé.
ResponSuprimeixNo ho saps, no ho sabem mai si cal obrir-la de nou o no, fins que ho hem provat.
SuprimeixL'heura és molt bonica però jo sempre m'estime més les portes obertes.
ResponSuprimeixBon estiu, Carme.
Jo també, novesflors!
SuprimeixM'he imaginat que aquesta és la mateixa porta de l'altre post. Vista des de dins i fotografiada un temps abans. En aquesta foto, l'heura (la selva) no segella la porta sinó que s'apropa al pany per obrir-la, però una vegada ho aconsegueix (foto del post anterior) no s'atreveix a fer el pas de traspassar el llindar... no és tan valenta com es pensava.
ResponSuprimeixJa paro que sinó et faré el relat conjunt de l'estiu abans d'hora. :-DD
No te n'estiguis, Mc! He, he, he... que això pinta bé!
SuprimeixS'apropa al pany per obrir-la... m'encanta!
Només hi deuen venir per vacances...La porta està molt ben cuidada i l'heura, també fa molt de goig!
ResponSuprimeixBona tarda, Carme.
Segurament deu ser això, M Roser! Bona nit, M Roser!
SuprimeixM'agrada molt la comparança que fas entre el pas del temps i la porta segellada amb l'heura. Una reflexió tremendament encertada, Carme!
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Montse!
SuprimeixCom una abraçada.
ResponSuprimeixBrillant abraçada!
Suprimeix