Porta tancada

Publicat per Carme Rosanas de juliol 03, 2019

Porta tancada

Porta a Madremanya

Han deixat la porta tan temps tancada!
Les heures l'acaben de segellar.
És bell el record,
i lluen les fulles de mots i de mirades.
Sobre la pell dels dies
creix una xarxa viva que, lentament, ens allunya.

Comentaris

Jordi Dorca3 de juliol de 2019 a les 14:59
Porta magna, amarada de fulles. Crec que immillorable en el poema. Obrir-la? No ho sé.
ResponElimina
Respostes
novesflors3 de juliol de 2019 a les 22:04
L'heura és molt bonica però jo sempre m'estime més les portes obertes.
Bon estiu, Carme.
ResponElimina
Respostes
McAbeu4 de juliol de 2019 a les 8:28
M'he imaginat que aquesta és la mateixa porta de l'altre post. Vista des de dins i fotografiada un temps abans. En aquesta foto, l'heura (la selva) no segella la porta sinó que s'apropa al pany per obrir-la, però una vegada ho aconsegueix (foto del post anterior) no s'atreveix a fer el pas de traspassar el llindar... no és tan valenta com es pensava.

Ja paro que sinó et faré el relat conjunt de l'estiu abans d'hora. :-DD
ResponElimina
Respostes
M. Roser5 de juliol de 2019 a les 19:48
Només hi deuen venir per vacances...La porta està molt ben cuidada i l'heura, també fa molt de goig!
Bona tarda, Carme.
ResponElimina
Respostes
Galionar6 de juliol de 2019 a les 18:54
M'agrada molt la comparança que fas entre el pas del temps i la porta segellada amb l'heura. Una reflexió tremendament encertada, Carme!
ResponElimina
Respostes
xavier pujol8 de juliol de 2019 a les 20:26
Com una abraçada.
ResponElimina
Respostes