Aquesta finestra em feia sentir que la vida és plena de dualitats i elements contraposats.
No la vaig deixar escapar. Dualitats imprescindibles i necessàries.
Quines hi afegiríeu vosaltres?
La finestra gòtica i el llençol que s'aireja.
L'art i la vida.
La seriositat i el somriure.
El pensament i els sentits.
L'ordre i el desordre.
La calma i el desconcert.
Durable i efímer...
ResponEliminaL'edredó que s'aireja i l'aire amb regust d'art...
Petonets.
Gràcies M Roser!
EliminaFiligranes de ferro al balcó, de pedra a la finestra i de carícies el llençol.
ResponEliminaMolt bonic Xavier. M'agraden les filigranes!
EliminaLa insostenible lleugeresa del ser...
ResponEliminaMolt bona Helena!
EliminaNit i dia
ResponEliminaDoncs sí, molt bona! La finestra, el dia, els llençols, la nit.
EliminaLa més clara que se m'acudeix, que probablement per evident ni la dieu: dur i tou.
ResponEliminaA vegades les coses més evidents són les que costen més de veure.... gràcies, XeXu.
Elimina