Parella de corbs



Volen molt junts, prenguin la direcció que prenguin. 
Pugen, baixen, giravolten i es tornen a enfilar aire amunt i des de 50 metres més avall, on sóc jo, se sent l'olor tendra del festeig. 
No es miren gaire, se senten, es pressenten, se saben.  
De seguida que el vol de l'un o de l'altre els aparta un xic, rectifiquen i tornen a volar junts, a tocar.  
Se saben units i això els dona força i alegria. 
Respiren l'aire més pur  i més net, molt per damunt dels altres éssers vius. 
Ni el sol els enlluerna, perquè ells mateixos treuen llum. 
Me'ls miro i me'ls miro amb l'enveja de qui ha de dur rellotge. 
Ells només porten ales i plomes que els fan lliures per volar i volar tanta estona com vulguin. Tan lluny com vulguin. Tan a prop com en tinguin ganes.


Comentaris

  1. Fantàstic aquest text - poema, Carme. Ens fas reviure el vol que contemples i també les emocions que et va fer sentir, amb bellesa i contundència. Fins i tot em fas sentir enveja d'aquest festeig...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'ls vaig mirar una bona estona. Sota el Costabona. Donava gust de contemplar-los. Enveja és la mateixa paraula que em venia a mi al cap... gràcies, Montse!

      Elimina
  2. Sota el Costabona... amb això ja està tot dit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, amb les carreteres que tenim ara, amb una passejadeta de no res et plantes a dalt de tot d'una carena, amb sensacions fantàstiques, tot i no fer el cim. I a sobre amb espectacle de vol.

      Elimina
  3. Aquest text m'ha recordat un poema que vaig fer fa temps, però eren dues gavines...Els teus ocells són molt bonics, els reals tan negres, amb el sol si que brillen, però no m'agrada gaire el seu crit...Però a la natura hi ha de tot.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan negres que són, però des de sota no s'hi veien tant! Bon dia M Roser!

      Elimina
  4. Què bé ens has transmés la sensació de veure'ls i observar els seus moviments i la llum que transmet la lluentor de les seves plomes negres!!... El dibuix ajuda a situar-te en el teu lloc per viure-ho amb més força...
    Gràcies .
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que no podia fer cap foto, es veien massa petits a través del mòbil, em vagig decidir a dibuixar-los. Gràcies a tu, Montse, per saber posar-te al meu lloc

      Elimina
  5. Quina preciositat de poema (i de dibuix). Estaves ben inspirada, Carme, quan ho vas fer. M'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Noves flors. Em fa ilu que t'agradi. Va ser un moment intens per col·leccionar.

      Elimina
  6. La veritat és que no semblen corbs. Els corbs tenen mala fama, aquests semblen més macos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mala fama i el bon aspecte no són incompatibles, XeXu.
      Eren corbs i eren molt macos, t'ho puc assegurar.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars