Relats conjunts: L'ermità a la gruta


- Que no, he dit que no i prou!  Foteu el camp!
- Però, perdoni... no voldrà pas que després del viatge fins aquí dalt tan costós, ens n'anem amb les mans buides.
- Doncs sí senyor,  vull això precisament que marxeu, i ràpidament, però no pas amb les mans buides. Vull que marxeu amb les mans tan plenes com heu vingut, vull que us endugueu totes les porqueries  que heu portat. Tot!
- Oh! clar que sí, senyor ermità que ens ho endurem, no voldrà pas que li regalem el nostre material. Però és que havíem vingut aquí per a fer-li una entrevista i un reportatge sobre la seva vida d'ermità i vosté ens fa marxar sense haver fet la feina.
- Això que vosaltres preteníeu fer i que jo no us permetré de cap manera no és ni una entrevista ni un reportatge sobre la meva vida, és un muntatge mentider de cap a peus, utilitzant la meva persona  per explicar el que us dona la gana a vosaltres.  Maneu, ara mateix, als vostres homes que recullin tota aquesta porqueria.
- Senyor ermità, no s'ho prengui així, la televisió és com és i és entreteniment i les coses s'han de fer bé i que facin patxoca i que impressionin un mica a la gent i....
- I que tot sigui mentida, a vosaltres, us és igual?
- No és mentida, senyor, vostè és vostè i vostè viu aquí i això és veritat.
- Si l'única veritat que quedarà totalment confosa i amagada per la gruixuda capa de mentida que hi posareu a sobre.
- Perdoni, senyor, però vostè és ermità i no pas periodista i vostè no sap res de com s'ha de fer  la meva feina.
- Escolti'm bé, perquè és l'última vegada que em dirigeixo a vosté i si no marxa, començaré a destruir el seu preuat material. Jo també soc periodista, era periodista i precisament sé molt bé com s'hauria de fer la seva feina d'una manera clara i honesta, també sé que cada dia és més difícil fer-la bé. Vaig ser un bon periodista fins que vaig poder i quan no vaig poder, vaig plegar, vaig venir a la muntanya i ara mateix soc un bon ermità i no deixaré que una colla d'ineptes em facin deixar de ser-ho.  Foteu  el camp d'una vegada!!!! 

Amb un pedrot amenaçador a les mans, va acomiadar ràpidament els periodistes, els càmeres, el figurants, i fins i tot l'altar de plàstic daurat que havien pujat fins allà per simular alguns rituals que haurien quedat molt exòtics i esotèrics.  

El reportatge, però el van fer igual: anava sobre un ermità violent que s'havia tornat boig i amenaçava sense cap motiu, a qualsevol que arribava, amb un roc dels més grossos que podia agafar.

Comentaris

  1. Tot per l'audiència... tot per mantenir-la enganyada i distreta, més concretament. Em sap greu per l'ermità que, com s'ha vist, fes el que fes tenia les de perdre i em sap greu per tots nosaltres que hem de sofrir aquesta classe de "periodistes" que tan bé descrius al relat. Molt ben escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Sí que sap greu que no deixin de manipular-ho tot i d'embrutar tot el que toquen.

      Elimina
  2. Aplaudiments pel teu relat. No hi puc estar més d'acord.

    ResponElimina
  3. Afortunadament, encara hi ha periodistes que saben fer la seva feina i no aquesta colla de paparazzis !.
    Bon relat, Carme ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que sí, Artur! Hi ha periodistes molt honestos i que fan molt bé la seva feina i, en aquests temps que corren, la veritat és que sento per ells agraïment i admiració, de totes, totes. No els hi posen gens fàcil. Gràcies, Artur!

      Elimina
  4. Hi ha un periodista honorable que viu lluny... però no pas com un ermità. I d'ell es diuen les mentides més grolleres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Honorable i estimat. Espero que avui, aquesta nit, pugui sentir-se molt content i feliç i nosaltres també amb ell.

      Elimina
  5. Veig que m'ha desaparegut el comentari...
    L'ermità volia estar sol en la calma de la muntanya i no sé perquè l'havien de molestar, sort que s'espavilava i no necessitava ningú que el defensés...Uns periodistes ben poca vergonyes , mentiders i venjatius. No en volem d'aquests.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! Quina llàstima que desapareguin comentaris!

      Molestaven, efectivament, i no els sabia gens de greu... i com que no volien quedar-se sense reportatge, se'l van fer a la seva manera mentidera...

      Elimina
  6. A FAQS, la setmana passada, va parlar un periodista de Turquia que mostrava el que fan les dictadures amb els periodistes honests.

    Per sort el nostre periodista Honorable se n'ha sortit, per ara. Continua la novel·la de Catalunya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho vaig veure, però desgraciadament, els que tenim molts anys ja recordem com les gasten les dictadures... i ara que diuen que som una democràcia, ens recorden moltes coses d'aquella època.

      El nostre Periodista Honorable, n ha guanyat una més... va fent amb pas ferm... continuem...


      Elimina
  7. Que realista aquest relat! M'ha agradat molt, em sembla que la realitat ha de ser molt així. Prima l'espectacle per davant de la realitat, i el teu protagonista ho sap molt bé, coneix el medi perfectament, per això ara és ermità! Bon conte!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars