Em vaig voler endur la imatge, però no vaig poder endur-me el color que m'havia cridat els ulls.
Reinventant, allò que a la primera, no surt.
Dins d'una porxada de cel
totes les hores són blaves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
En un cel blau tot són finestres.
ResponEliminaQue bonic, Xavier! Moltes gràcies!
EliminaDins la porxada d'una foto
ResponEliminael cel continua sent blau.
Gràcies, una altra cosa bonica!
EliminaA la foto només s'intueix, a la teva pintura ens queda claríssim!
ResponEliminaGràcies, XeXu, d'això es tractava!
EliminaÉs una sort tenir eines artístiques per interpretar allò que nosaltres no veiem...Deu ser ben curiós veure el cel dins la casa!
ResponEliminaBon dia Carme.
Tenir un porxo de cel deu ser bonic. Bon vespre M Roser!
Elimina