Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Pels seus colors els coneixereu.
ResponEliminaHi ha colors tan bonics i tan entonats!
EliminaEl paisatge i les fulles, les fulles i les boles... els colors semblen triats.
Jo ja penso en la primavera, però trobo molt original que t'enyoris de la tardor!
ResponEliminaSoc en una mena de tardor permanent... o al menys a mi m'ho sembla.
Elimina...i que ja anem cap a la primavera!
ResponEliminaDoncs sí, ja sembla primavera autèntica.
EliminaSi ens hem de guiar per aquests darrers dies diríem l'hivern, algú el veu per algun lloc??? Suposo que en algun moment encara revifarà... Jo també sóc de tardor!
ResponEliminaQue bonica la foto, hi ha un munt de, matisos del marró.
Bon vespre.
Segurament que el març marçot que avui comença, encara ens portarà els darrers retals d hivern. Però sí, ja ve la primavera, ens hintrobarem en un no res. Bon cap de setmana, M Roser!
EliminaNo m'havia fixat mai que els plàtans fossin tan bonica a la tardor, Carme!
ResponEliminaNo perdem mai l'esperança. Abans de la tardor tornarà la primavera i més aviat del que ens pensem.
Fins aviat!
No perdem l esperança, no. Tornarà la tardor, com sempre imels seus colors, com sempre. Espero que també torni la nostra tardor i la calidesa de ser un sol poble.
Elimina