Diàleg poètic amb Novesflors
 |
| La Muga a Boadella i Les Escaules |
Buida de temps enyore les paraules.
La plàcida solitud vora les ones,
o sota els alzinars tan nets de sotabosc,
o a la riba d'un riu mirall i reflex de llum
o al meu racó més secret de casa.
Sí, a casa, arraulida en un coixí
sobre el trespol, puc escoltar
com el meu batec s'acompassa amb cada mot
i també amb el tacte dels peus sobre la terra.
Mai no és hivern, ara, sempre és temps lliure
i la solitud ha fugit sense adonar-me'n.
I els mots flueixen lentament...
Enyoro tant els versos,
que plena de mots
escric de nit, en el silenci:
amb fulls de pensaments
i llapis de somnis.
Un diàleg entre dues mestres dels mots.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. Jo sempre he admirat moltíssim els versos (i la prosa, també) de novesflors. Ella sí, una mestra!
EliminaUn poema sempre és un plaer per als ulls i l'esperit: flota com un núvol o com les aus aquàtiques, flonges i blanques; sempre segueixen un camí, com les nostres mans quan escrivim o pintem.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Olga! M'agrada molt que els poemes flotin com núvols! Abraçada doble!
EliminaUna delícia, Carme. Com diu en Xavier, sou dues mestres dels mots. Novesflors serà sempre la meva poeta més admirada, ja ho saps, però tu no tens res a envejar-li, Carme; dos estils diferents però el mateix món poètic! Quina sort de conèixer-vos!
ResponEliminaGràcies, Montse! Compartir el mateix món poètic és molt important. I el sento compartit sovint amb ella, amb tu. Tens raó, quina sort conèixer-vos!
EliminaCom ja t'he dit al meu blog, el que tu m'has deixat no és un comentari, és un regal. Moltíssimes gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu, sempre ets inspiradora-
EliminaEnyoro tant els versos,
ResponEliminaque plena de mots
escric de nit...
Ufff! Déu n’hi do .
Bona nit Carme.
És una manera de dir, sovint escric de mèmoria, sense paper ni pantalla. Em venen paraules al cap i provo de lligar-les en versos. A vegades acaben escrits, a vegades no. A vegades no aconsegueixo recordar-los després.
EliminaGràcies, Pere, bona nit i bon cap de setmana.
Un diàleg que fa de bon llegir, perquè està fet amb la ploma de l'amistat...
ResponEliminaBon vespre Carme.
Moltes gràcies, M Roser, molt bon vespre!
Elimina