Glorieta vora el mar (Salou)
És hivern i els dies són curts.
Però al jardí vora el mar
tot sembla cridar el bon temps.
Heures i plantes ens conviden a pensar
en els bons esmorzars a mig matí
gaudint de cada gest, de cada mot,
de cada gust, de cada llaminadura, de cada olor.
Avui, em sembla com si sempre fos hivern
i com si cada dia fos més curt que el dia abans.
El temps vola i a mi ja m'agrada que voli.
A vegades agrada que voli el temps. Però quan mires enrere penses que ha corregut massa. Quan és hivern esperem la primavera.
ResponElimina
EliminaPotser sempre esperem alguna cosa o altra i per això ens agrada que el temps corri, perquè arribi allò que esperem, però si ja no esperessim res de res, potser també ens agradaria que corrés de pur ensopiment.
No estic segura de pensar que ha corregut massa... hem fet i han passat tantes coses!!!
El temps vola i malgrat que de vegades sembla que en comptes d'avançar recula, no hem de perdre l'esperança de que tirarem endavant. :-)
ResponEliminaPer cert, aquesta glorieta la tinc a prop de casa però no l'acabo de situar. És a la zona dels xalets modernistes del passeig Jaume I?
No hem de perdre l'esperança, no, Mc!
EliminaDoncs, sí, l'encertes de ple. És justament allà. No et puc dir quina casa és perquè no en conec o al menys no en recordo els noms, però té aquest jardí preciós que es veu des del carrer. Demà una altra foto, del mateix jardí.
Bé, es veu, així, una mica... per escletxetes, per on hi passa un ull humà o electrònic
EliminaPer cert, no és el jardí de la casa blanca de la torre que es veu al fons, sinó de la casa del costat que no es veu.
EliminaSí, ja l'he identificat. No recordo ara el nom d'aquell xalet en concret i tampoc l'he sabut trobar, però és l'últim (si comencem a comptar pel carrer Barcelona) d'aquella zona. Vas fer la foto des de la tanca que dona al carrer Joan Miarnau. :-)
EliminaSí, sí, exactament així!
EliminaEm fas pensar en Joc de Trons. S'acosta l'hivern, i serà llarg. Però l'estiu acabarà arribant tard o d'hora.
ResponEliminaPer sort hi ha imatges que, encara que sigui simbòlicament, ens ho recorden: l'estiu acabarà arribant tard o d'hora.
EliminaJo, després del pas de puça i el de pardal, ja puc ser optimista, perquè s'apropa la primavera. D'aquí poc temps, els ametllers i cirerers florits, i "a finales de enero busca la sombra el perro". Com dius tu, "tot sembla cridar el bon temps", per molt fred que faci.
ResponEliminaL'ametller de casa, pel gener ja floreix, tens raó, les mimoses al febrer i cap a finals de febrer i principis de març tots s'hi afegeixen!
EliminaSerem optimistes, és millor...
Una glorieta per fer esmorzars (o dinars) romàntics o per seure i llegir un bon llibre...De totes maneres millor per a l'estiu , perquè ara veig que els arbres no deuen deixar passar gaire l'escalforeta del sol!
ResponEliminaJo tinc tinc una planta que m'està florint ara, sembla un "junquillo", en català té molts noms (almesquí...), però ne sé exactament si ho és, ho hauré de preguntar a la floristeria...Fa una flor preciosa! I els ciclamens que floreixen tot l'hivern...
Bon dia, Carme.
No sé per què de seguida em va suggerir esmorzar, més que cap altra cosa. I això que també se'n diu berenador de els glorietes, però potser perquè no tincgaire costum de berenar, em va semblar que s'hi estaria bé esmorzant.
EliminaJo també tinc unes flors a punt a punt de florir, però no sé com se'n diuen, Son unes fulles grasses, que són com fulla i tija a la vegada i que al final de cada tija fan una flor
m'agraden les glorietes , són com un espai íntim i màgic , i també m'agraden les teves paraules que acompanyen la imatge
ResponEliminaA mi també, sembla que sempre s'hi hagi d'estar feliç, dins d'una glorieta!
Elimina