Ens dibuixarem sobre la pell
formes i signes ancestrals
que ens diuen els missatges més secrets.
Com camins de còdols de colors
de misteriosa bellesa.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...
La meva filla de petita, un matí d'hivern resseguia les línies de pedres.
ResponEliminaQuin plaer trepitjar aquesta plaça, encara que sigui a costa del malaguanyat castell de Solivella.
És un indret interessant. I sí que es poden trepitjar aquests mosaics. És bonic recordar els moments dels fills quan eren petits!
EliminaSobre la pell, els missatges més secrets, com amb una metàfora.
ResponEliminaSí és que si ens hi fixem bé, tot plegat, la vida està plena de metàfores.
EliminaEls tatuatges dels camins ue podem resseguir tot gaudint-los.
ResponEliminaCaminant tatuatges antics, pels camins i pobles
EliminaLes pedres al camí si són ben posades ens ajuden a caminar. Posar-les en ordre és la nostre tasca.
ResponEliminaAlgú les va posar en un ordre bonic
EliminaQuina vorera més bonica els que hi passegen poden entretenir-se mirant aquestes sanefes tan guapes i desxifrant-les com si fossin un jeroglífic...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Són bonics de mirar, els mosaics, tan si els desxifrem com si no...
EliminaBon vespre de dissabte, M Roser!
Fa molts anys que vaig anar a Solivella, ni tan sols recordo que hi hagués un castell!
ResponEliminaBé, queden restes del castell, una d'elles el mosaic i com que no està gaire enlairat, pot passar desapercebut.
Elimina