Aquesta idea ve d'aquí:
L'abraçada d'arribada,
amb pètals sempre grocs.
Hem tastat la llum als ulls,
hem mirat llavis encesos.
i ens hem dit la força al braç
a l'amor com a la guerra.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook , originària del Re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...

Veig que aquest paraigüer que ens vas ensenyar dies enrere, avui ha florit amb flors grogues...Sempre triarem la força de l'amor.
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Gràcies, M Roser, bona nit!
EliminaOh màgia!
ResponEliminaEl paraigua amagat.
Si no hi ha paraigua, obro una flor...em mullaré de groc.
EliminaAquest paraigüer encara llueix més bonic amb les flors grogues.
ResponEliminaMoltes gràcies, rits...
EliminaEl groc reclama
ResponEliminaa qui no és al seu lloc.
Flors d'esperança.
El groc ja crida
Eliminaque tothom torni a casa.
Viu i valent.