dimecres, 20 de setembre del 2017

Taula d'orientació



Digues: quin és el punt cardinal que et guia?
Quin vent empeny el teu pas i el teu esguard?
Escriuré el teu nom entre les muntanyes
perquè només amb la mirada, et pugui trobar.
a
Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

  1. Sergi20 de setembre del 2017, a les 15:37

    A mi em guia el nord. Sempre vull anar cap allà.

    ResponElimina
  2. novesflors20 de setembre del 2017, a les 18:56

    Quina foto tan curiosa. M'agradaria saber-me orientar pels estels.

    ResponElimina
  3. M. Roser20 de setembre del 2017, a les 19:45

    El XeXu se m'ha avansat...Jo també sempre cap el Nord!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals21 de setembre del 2017, a les 8:59

    A m'empeny el vent de l'art, de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de setembre del 2017, a les 14:36

      Doncs aquest és un bon vent. A mi també m'empeny. A temporades és més feble i altres més potent, però això passa a tots els vents...

      Elimina
  5. Unknown21 de setembre del 2017, a les 12:37

    Imagino esa foto en un alto lugar donde se puede disfrutar de una amplia vista que nos haga amar la naturaleza en las distintas estaciones del año y desde allí nuestra mente nos lleve pensar y reflexionar, gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de setembre del 2017, a les 14:40

      Sí, Antonio, es un lugar alto y que queda muy centrado e el valle y disfruta de unas vistas espléndidas. Mira, és des de este lugar que te pongo en el enlace. Hice otro post:
      Sant Antoni... ah! mira tu patron!!!

      Hay lugares que nos hacen sentir algo especial.

      Elimina
  6. Garbí2421 de setembre del 2017, a les 15:35

    Jo també sóc nòrdic, i ara més que mai hem d'estar concentrats en no perdre'l

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de setembre del 2017, a les 18:01

      Ben orientats, Joan, i tant!
      Jo crec que n'estem... però el camí és ple de trampes molt refotudes.

      Elimina
  7. xavier pujol24 de setembre del 2017, a les 20:45

    Tenim un nord, tenim un sud, de mar endins, de mar enllà...

    ResponElimina
  8. Glo.Bos.blog25 de setembre del 2017, a les 13:59

    Aquesta preferència pel Nord em fa pensar en el poema d'Espriu.
    També m'agrada el Nord, però com ell "em quedaré aquí fins a la mort"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas28 de setembre del 2017, a les 12:40

      Em quedaré aquí fins a la mort, jo també... amb la mirada a l'horitzó...

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Portal a Riba-roja d'Ebre La Sirena, (així li havien posat els seus pares i no els ho havia perdonat mai)  havia descobert que podia ...

  • Caçador de dragonet
    És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
  • Relats d'estiu de la Carme
    La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol ...
  • Tancat per aturada general
    "Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...