La plana del Berguedà i la dels dies
Berga a l'esquerra de la fotografia i Avià a la dreta
Així s'extén la gran plana dels meus dies, que a vegades no veig si no m'alço una mica, en algun turó de temps, per afagar distància.
Sempre hi ha algun núvol que amenaça la tranquil·litat on estem instal·lats, mentre passen tants de moments diversos, que ens cal viure i recordar, per a tenir reserves per al futur.
Estic ben d'acord en això que, de tant en tant, cal alçar la vista per poder veure com transcorre la nostra vida i agafar una mica de distància que ens ajudi a seguir endavant. Sovint oblidem de fer-ho, capficats com estem en les nostres rutines diàries que ens impedeixen mirar més enllà.
ResponEliminaAbraçades!!
Sí, a vegades, les rutines ens obliguen a mirar tan a prop, que perdem de vista moltes coses.
EliminaAbraçades.
M'agrada com ho expliques, així és, tal qual.
ResponEliminaTot i que he de dir què quan no pots fer ni les rutines, se les enyora també...
Aferradetes, preciosa.
I tant que es troben a faltar les rutines. A mi, que consti, que en general m'agraden. Trobo que faciliten molt la vida, però de tant en tant aixecar el cap i mirar lluny, també va bé.
EliminaAferradetes, bonica!
I agree with that, on both counts.
EliminaSentiu-vos una abraçada, vosaltres dos. ;-)
Abraçades per a tu també, Sean!
EliminaProsa poètica, prosa filosòfica.
ResponEliminaQue bé!
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaA mi això em fa pensar en què, vistes des de dalt, totes les muntanyes semblen iguals, i tots els artistes tenen un talent o altre.
ResponEliminaEl que tu dius és encertat com sempre.
Sóc l'Helena.
I tant que sí i no només tots els artistes. Jo penso que tothom té algun talent o altre, encara que no siguis artista i siguis perruquera. Gràcies, Helena.
Elimina