Un dia de festa a Alcover
Era dia de festa major i ella prou que ho sabia i si calia n'informava a la gent que passava. Des de la seva finestra, que donava a un carreró estret i tranquil, ella parlava als vianants.
- D'on sou? - els demanava
- De Granollers - li va dir aquella parella.
- Ja heu vist que avui és festa major?
- Sí que ho hem vist, hem passat per la plaça i hi havia música i gegants i força gent.
- Aneu-hi, aneu-hi, és una festa molt bonica.
- I vosté?
- No, jo no hi vaig mai. M'estimo més estar-me a casa i mirar per la meva finestra
I aleshores, sense deixar cap altra opció, va començar a desgranar tota la seva llarga història, d'on venia, d'un poblet de mala mort, molt llunyà d'Alcover, com havia trobat el seu home i com havien decidit quedar-se a viure allà, a Alcover, ben contents d'aquesta decisió. Al cap de mitja hora llarga, la parelleta es van decidir a dir-li que li farien cas i se n'anirien a la Plaça a celebrar la Festa Major.
- Ben fet, ja ho veieu, jo la celebro a la meva manera...
Normalmente suelo huir de esas fiestas, si puedo.
ResponEliminaBesos
Com la meva protagonista que no baixa per a res al carrer, encara que vagi dient que la festa és molt bonica...
EliminaPetons.
Hi ha gent per a tot (i és molt bo que sigui així). Algunes persones no poden gaudir de les celebracions si no s'hi involucren al 100%; en canvi, d'altres no se sentirien còmodes si les obliguéssim a participar-hi més del compte. Trobo que les dues opcions són igualment vàlides i que s'han de respectar. Aquesta veïna no obliga ningú a no anar a la festa (ben al contrari), ningú l'hauria de criticar perquè ella no hi va. Trobo molt encertada la frase final, cadascú ha de poder celebrar (i viure) les coses a la seva manera i, afegeixo perquè no sempre passa, tots ho hauríem de tenir clar això. Fer les coses de forma diferent a com les fa la majoria no sempre és fer-les mal fetes.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Tens tota la raó, jo tampoc soc molt de festes, en el sentit de sortir molt al carrer. Altra cosa és quan resulta que vas de visita a un poble i inesperadament te'l trobes de festa, que sempre dona alegria. En el moment que hi vam anar, que feia molta calor, si no arriba a ser festa, segurament no hauríem trobat ni una ànima pel carrer. Però la festa és la festa i estava ben bonic i animat.
EliminaLa manera de celebrar-ho d'aquella dona, era aturar els vianants, des de la seva finestra del primer pis i xerrar amb ells. Si no hagués estat festa, segurament que no hauria passat ningú.
Bon diumenge, Mc! I moltes gràcies!
Doncs jo estic com la dona del teu relat, veient i gaudint de les fires des del balcó de casa. Enguany no ho puc fer d'altra manera, tot i que m'agrada anar-hi quan no hi ha tanta gent... des de fa uns anys, m'atabalen les multituds.
ResponEliminaSembla per la foto que hi havia molt d'ambient.
Aferradetes, preciosa.
Sí, recordo que en altes ocasions i festes, sorties amb la teva càmera a fer fotos boniques. Espero que ben aviat puguis tornar a sortir amb la teva càmera sempre que vulguis, sense cap obligació de sortir si hi ha masa gent. A mi tampoc m'agraden gaire les multituds, però allà a l'Alcover tampoc no arribava a multitids, hi havia molt d'ambient, però tranquil·lament es podia passejar i anar a tot arreu.
EliminaAferradetes, bonica!
M'agraden les Festes majors de poble, però generalment em limito a fer d'espectador.
ResponEliminaFa alguns anys sí que m'agradava barrejar-me amb els diables i correr entre el foc i la pólvora.
A mi també m'agraden, però reconec que a les del meu poble no hi participo gaire o gens, potser perquè estic massa apartada i no me les trobo davant del nas.
EliminaTot té els seus moments... ser jove o ser gran és ben diferent.
Era Festa Major,
ResponEliminael xivarri, paperets, parades,
la gent lluint
els vestits dels diumenges
i els infants en feien festa grossa
de la llibertat d’aquells instants.
La plaça s’anava omplint
i les xerrades enfortien
el to tranquil fins el moment.
En una taula del racó de dins
del bar del cantó,
un foraster bevent un trist cafè,
mirava més enllà
de les velles ulleres
i el bloc sobre la taula
s’omplia a llapis de gargots
fora de l’atenció
de la resta de la gent.
Escrivia els comentaris
que sentia,
trossos de cançons
que s’apropaven on ell era,
treia corbes i rectes,
línies i ombres,
per dibuixar les façanes
de les persones.
Nens, joves i vells,
caminant o corrent
tot quedava presoner
dels fulls blancs
com màgiques presons
d’on mai en podrien sortir,
i a la fi quan ja
no quedava espai verge,
estirava el blanc sobrant
i t’escrivia un vers, o dos,
un sonet o un haiku,
solament per tu.
Aquell foraster immers
en la festa major
capturava les animes
de la gent per fer-te,
estimada,
quatre versos lloant
l’amor perdut.
qui sap si...
Una petita història en vers... com un conte. Gràcies, qui sap qui...
EliminaA mi no m'agrada de viatjar, sóc molt casolana, prefereixo d'estar tranquil·la a casa.
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada viatjar. Però pel que fa a Catalunya, em fa molta il·lusió conèixer-la tant bé com pugui.
EliminaFantàstic!
ResponEliminaPerò si aquest Alcover és el de l'Alt Camp - que tant podria ser com no - li sobraria l'article determinat. No seria «l'Alcover», seria «Alcover». Jo sempre havia sentit dir a l'avi que "d'Alcover, res bo no en bé". Rivalitats de l'època entre pobles, suposo.
Doncs sí que ho és, i per tant et dono les gràcies per la correcció i m'afanyo a fer-la efectiva al post, tant al títol com a la història que he inventat.
EliminaPer cert, que has oblidat de dir-nos de quin poble era el teu avi. I tinc la curiositat de saber de quina rivalitat i entre quins pobles era, i per tant de saber d'on havia sortit aquest refrany.
El meu avi era de lluny, com tots els avis. I el refrany, com acostuma a passar, surt de la saviesa popular. Així, tot aclarit, suposo.
ResponEliminaPerdona, la meva pregunta estava molt mal formulada... no volia pas saber l'origen exacte del teu avi, sinó a quin lloc havia "arreplegat" aquest refrany. I està prou clar que els refranys surten de la saviesa popular, però aquest tipus de refranys normalment surten d'un poble o d'una zona concreta que està amb rivalitat amb l'altra. Aquesta era la meva curiositat, però tampoc té molta importància. Devia ser algun poble veí o prou proper.
Elimina