Dibuixo somriures de colors
com si fossin de veritat.
No ho són.
Encara que m’enganyi amb insistència
el futur és molt gris, molt buit, molt inhòspit.
El pintem de somriures, de paraules boniques
creem un petit àmbit, al voltant nostre, d'amor i de bona fe.
i intentem, així, oblidar-nos de la realitat
de tant d’enguany, de tanta maldat, de tanta mentida.
De tanta buidor darrere cada paraula.
