Hem tingut prou paciència i no podem estar esperant eternament. Però, i si just després de decidir marxar, la porta s'obre? Va, esperem cinc minuts més i prou... (tornar a llegir des del començament) ;-)
"Massa paciència" es podria confondre amb molta esperança... Amb la teva creativitat, ja veig tot el que pot donar de sí una imatge...M'agrada aquest joc!! Una braçada.
M'agradaria saber el final, si va trucar i la porta es va obrir, o no...Si no va trucar i va tenir la santa paciència d'esperar que sortis algú... M'agraden aquestes portes antigues amb finestreta a dalt! Bon vespre, Carme.
És un final obert, M Roser. Cadascú se'l pot imaginar com vol. Jo crec que si, que anava trucant de tant en tant i al final van obrir, però la dificultat és que quan decidim, no sabem com serà el final.
"Sona alegrement un piano vell passant la porta verda"
ResponElimina..."No descansaré fins sapiguer què hi ha rera la porta verda..."
Grup "Cul de Sac"
(No és verda però m'ha vingut aquesta cançó al cap)
Doncs sí, potser és,una història semblant. Sempre trobes una cançó adient!
EliminaIndecisió o remordiment ?..... ;)
ResponEliminaTu tries... jo n'he dit paciència... he, he, he...
EliminaQue misteriosa aquesta porta, i que misteriosos aquests impulsos!
ResponEliminaSí, sempre hi ha misteri rere una porta tancada.
EliminaHem tingut prou paciència i no podem estar esperant eternament. Però, i si just després de decidir marxar, la porta s'obre? Va, esperem cinc minuts més i prou... (tornar a llegir des del començament) ;-)
ResponEliminaHo expliques molt be, Mc! Aquesta és la sensació. 👏👏
Elimina"Massa paciència" es podria confondre amb molta esperança...
ResponEliminaAmb la teva creativitat, ja veig tot el que pot donar de sí una imatge...M'agrada aquest joc!!
Una braçada.
Doncs també és molt encertada la teva interpretació, mentre ens dura la paciència, és que tenim esperança. L'ànima humana és complexa!
EliminaM'agradaria saber el final, si va trucar i la porta es va obrir, o no...Si no va trucar i va tenir la santa paciència d'esperar que sortis algú...
ResponEliminaM'agraden aquestes portes antigues amb finestreta a dalt!
Bon vespre, Carme.
És un final obert, M Roser. Cadascú se'l pot imaginar com vol. Jo crec que si, que anava trucant de tant en tant i al final van obrir, però la dificultat és que quan decidim, no sabem com serà el final.
EliminaÉs una porta preciosa de la Montse!
Trucar, no trucar... Covardia o prudència? Malauradament, si no fem el pas no ho sabrem mai.
ResponEliminaTrucar o no trucar, aquesta és la qüestió, Montse! Molt ben interpretat!
Elimina