Sento, avui, el silenci de la nit
i el silenci de les flors
amb el seu color carbassa
com dormen en el full.
I res no em pesa...
Marxaria, però no gens lluny.
Només en un indret auster i buit
on la calma m'inundés les hores.
Per retrobar -nos a la cruïlla...
mentre lleugers, sense cap càrrega,
obrirem camins encara no dibuixats.
