Finestres
M'agraden obertes,
les finestres, mentre l'oratge es manté prou dolç.
No hi fa res que les converses es multipliquin
ni que brogit exterior ens envaeixi un xic.
T'escolto atentament, des de la calma.
Si ho tanquem tot, com circularia l'amor?
 |
| D'una foto de Josep Miró |
He mirat la foto i trobo que n'has fet un dibuix preciós, que a mi m'agrada més que la realitat...El trobo un dibuix molt "fi"!!!
ResponEliminaAquests dies les finestres m'agraden obertes amb les persianes baixades, perquè es refresqui la casa , pot circular-hi l'airet i l'amor...
Bon vespre Carme.
Gràcies M Roser! Bon cap de setmana!
EliminaQue bé que reflecteix l'aquarel·la aquest bell poema que has fet. Una mica d'aire belluga la bandera, una mica d'aire belluga els nostres sentiments.
ResponEliminaGràcies Xavier! Una mica d'aire necessari ...
EliminaÉs un dels encants de l'estiu. Un cop de vent et pot fer feliç a vegades.
ResponEliminaM'agrada com ho dius...
EliminaAmb la finestra oberta entra la llum i el soroll i així no hi ha manera de dormir >_<
ResponEliminaSegurament tens raó, des del teu punt de vista. Al meu carrer no hi ha soroll, la llum no em molesta i per sort puc dormir amb la finestra oberta que m'encanta. Deus tenir aire condicionat, tu...
EliminaSi mantenim les finestres obertes l'amor circula molt millor i l'aire s'emporta els mals
ResponEliminaDoncs sí, senyor, estem d'acord...
EliminaS'agraeix aquesta finestra oberta que permet el pas de l'aire. La brisa mou la senyera i dolçament és balancegen les flors. Una aquarel·la inspiradora i molt bonica, Carme.
ResponEliminaVan bé les finestres obertes... sobretot en aquest temps! Moltes gràcies, Glòria!
Elimina