Finestres


M'agraden obertes,
les finestres, mentre l'oratge es manté prou dolç.

No hi fa res que les converses es multipliquin
ni que brogit exterior ens envaeixi un xic.

T'escolto atentament, des de la calma.
Si ho tanquem tot, com circularia l'amor?

D'una foto de Josep  Miró

Comentaris

  1. He mirat la foto i trobo que n'has fet un dibuix preciós, que a mi m'agrada més que la realitat...El trobo un dibuix molt "fi"!!!
    Aquests dies les finestres m'agraden obertes amb les persianes baixades, perquè es refresqui la casa , pot circular-hi l'airet i l'amor...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
  2. Que bé que reflecteix l'aquarel·la aquest bell poema que has fet. Una mica d'aire belluga la bandera, una mica d'aire belluga els nostres sentiments.

    ResponElimina
  3. És un dels encants de l'estiu. Un cop de vent et pot fer feliç a vegades.

    ResponElimina
  4. Amb la finestra oberta entra la llum i el soroll i així no hi ha manera de dormir >_<

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament tens raó, des del teu punt de vista. Al meu carrer no hi ha soroll, la llum no em molesta i per sort puc dormir amb la finestra oberta que m'encanta. Deus tenir aire condicionat, tu...

      Elimina
  5. Si mantenim les finestres obertes l'amor circula molt millor i l'aire s'emporta els mals

    ResponElimina
  6. S'agraeix aquesta finestra oberta que permet el pas de l'aire. La brisa mou la senyera i dolçament és balancegen les flors. Una aquarel·la inspiradora i molt bonica, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van bé les finestres obertes... sobretot en aquest temps! Moltes gràcies, Glòria!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars