Portes i flors

Ompliré de flors tots els espais,

només perquè vinguis a veure'ls.

I compatir així:

L'esguard,

el vermell,

el silenci,

la calma, 

la connexió 

i el misteri.

Sanefa

Escriuen, els pàmpols, 

sobre la tàpia,

missatges secrets

entre ells i les ombres.

Grafismes inèdits

de troncs i de verd.

Ben puntuats 

per  les flors als seus peus:

narcisos, geranis i begònies.

El salt del Duran a la Sèquia tercera del Canal d'Urgell a Golmés

Com la vida i el seu fluir,

a moments tranquil...

a voltes intens o arriscat

o esbojarrat o valent.

Em miro el canal

i no podria triar.

Tots dos costats m'enamoren.

Relats conjunts de maig: natura morta amb cebes i arengada

Isidre Nonell - Natura morta amb cebes i arengada

- Isidre, vols dir que no trigues molt més a pintar aquesta natura morta del que vas trigar pintan la Gitana jove,  la Figura ajaguda o la Paloma, per exemple?

- No ho sé, estimada, mentre pinto, no penso en el temps que trigo. Vaig fent.

- És que ja portes vuit dies amb aquest quadre…

- I quin problema hi veus? Jo vaig fent. Que potser tens pressa per tal que el vengui i guanyem una mica més de diners? 

- No, no és pas això… però et falta molt per acabar?

- No t'ho sabria dir, no estic content de com em va quedant i potser hauré de fer molts retocs. Potser hi estaré tres dies més.

- Doncs mira, saps què et dic, Sidret? Que me'n vaig uns quants dies a casa de ma mare i quan acabis m'avises.

- Però dona, com pot ser? No t'havia vist mai tan frissosa… quina pressa hi ha?

- No, si no soc jo, són aquests models teus que fumen una pudorassa  tan desagradable que ja no la puc aguantar més. Doncs això que et deia… ja m'avisaràs quan hagis acabat i llençat tota aquesta porqueria.
 

Indrets

Hi ha aquells indrets, ben endins,

coneguts i desconeguts alhora.

Coneguts perquè sé que hi són 

i com arribar-hi.

Desconeguts, perquè sempre 

amaguen més i més misteris.

Hi ha aquells indrets, ben endins

on només hi arribo en somnis.

Vinyes sobre la tàpia i l'herba seca

S'han assecat totes les herbes

i no hi ha camí.

Malgrat tot, camino descalça.

El so de les passes 

i el color de l'herba 

em fan oblidar

d'aquella frescor perduda.

Camino 

dins dels ocres més suaus

i el verd encara em crida.

Arbre de ganxet a Castellnou de Seana i 17 anys de blog

Hi ha arbres que tenen fruits estranys, inusuals i ben bonics. No es poden menjar, però alegren la vista i la vida. Imagino la il·lusió  i  la diversió de tota la gent que han fet aquests treballs.  En aquest poble del  Pla d'Urgell fins i tot havien tancat  al públic una zona de pàrquing per a poder lluir millor les seves figures fetes de ganxet. 

Un blog no és pas un arbre, però d'una manera o altra també m'ha donat fruits.  En disset anys,  hi ha hagut  èpoques molt diferents,  intenses, divertides, importants,  cansades,  de fluixera,  però  sempre  hi ha hagut amics,  companys de viatge,  i còmplices de moltes coses.  Hem arreplegat una bona colla de llibres,  dels uns o dels altres o de tots plegats. I unes amistats que  ja es queden amb nosaltes per sempre.

L'arbre de la imatge té molts fruits treballats per molta gent.  El meu blog encara en té més: incontables. Moltes gràcies per ser-hi, amics i  per continuar venint per aquí.