La casa i el bosc

Passejada sota els ponts. Sant Joan de les Abadesses

Envaïda de bosc, 

has oblidat el benestar que es vivia a dins.

Aclaparada de present, 

se't perden els detalls dels records més bonics.

Emmordassada de branques i espines, 

no saps què fer per alliberar-te.

I malgrat tot, el temps viscut va existir

i vola en alguns espais lliures 

la memòria immensa i difuminada del que va ser.

Només pel pilar de la porxada ja et reconeixes.

Abans de l’enderroc, recull tota la vida.

Desmai

El bell cortinatge dels dies
la quotidianitat de les branques, 
la tendresa dels detalls, de les fulles, 
encobreix horitzons, camins i passeres.
Hi ha un pont vell i bell, ben amagat rere les hores.

Orenetes

Nenúfars

Com podria explicar-te els nenúfars
si només et parlo dels seus colors, dels pètals i de les fulles?
Hi ha tantes coses que no sé explicar i que no es veuen!
Sota de l'aigua més clara o més fosca l'arrel i la causa.
I a mig camí s'hi emmirallen miratges i misteris.

Flor groga

Fer enrere l'embolcall, com els pètals
I poder deixar al descobert allò que et diu el cor,
el nucli, el tu mateix, plàcidament i amb gratitud.

Els invisibles de Joan-Lluís Lluís

Aquest és un llibre petit de mida, però amb un cor molt gran. Un cor que estima la llengua. És precisament la història d'amor de l'autor amb la nostra llengua. Una història gens lliure de dificultats i entrebancs, però que està molt ben explicada i que acaba bé. Acaba com sabem tots, amb l'autor convertit en un gran escriptor català, des de la Catalunya del nord.

Aquest fragment que us he posat a sota (n’hagués pogut posar una dotzena o més) parla de quan el diari El Punt, va fer una edició per  Catalunya nord. 

Explica moltes altres situacions i anècdotes que el van anar acostant al català. He gaudit totes i cadascuna d'elles perquè estan molt ben explicades i fa que hi connectis de seguida. Just acabat el llibre, la meva primera idea, és tornar a començar pel començament. Deliciós. 

Planoles

Hi ha núvols de tempesta
en un entorn tan bell.
Ens cauen unes gotes grosses
com riures sobre els cabells.
D'aquest estiu tan estrany
fet de retalls i pedaços
escolto els trons amb les mans
i veig l'alba a l'horitzó
sense poder tocar-la.
Quan la llum es tan potent
fins de molt lluny ens abraça.