La Llúcia era una enamorada de la natura, de la muntanya, del camp i quan se n'hi anava a passejar o de cap de setmana sempre trobava llocs perfectes per a viure-hi. No li importava tant la casa, aquest terreny que ara mateix estava fotografiant, tenia una casa immensa. Massa gran per a ella que vivia sola. Però aquest racó, amb el desmai i la barraqueta d'eines li agradava molt. Però no era pas aquest lloc concret, eren molts llocs que a ella li semblaven perfectes per a viure. I de tant en tant, ella s'imaginava, ja, fent el canvi, buscant seriosament un lloc per viure i traslladar-s'hi.
A ciutat però tenia els seus fills i nets i sabia que encara la necessitaven. Està clar que l'única conciliació entre feina i familia que funciona de veritat són els avis. Les feines exigeixen molt i moltes hores i les escoles no cobreixen en absolut ni les hores, ni els dies, ni les setmanes ni les vacances.
Com que no tenia el conflicte resolt va decidir esperar una mica més...
