Amb llapis

Pintarem la vida

endreçadament.

Amb llapis i colors senzills

no gaire estridents,

Tot esperant que, 

malgrat tot,  floreixi.

I que la vellesa que s'acosta

tingui la façana neta

i la mesura justa 

de mots i de silencis.

Campanetes

N'hi ha dotzenes

i només dues em parlen.

Treuen el cap.

.............................................carme

Amb blau intens,
les dues flors menudes
miren el món

..............................................McAbeu

Treuen el cap,
campanetes ressonen,
parlen de records.

..............................................sa lluna

Quan son les dues
Sonen les campanades
que ho anuncien.

................................................xavier

In meinem Dorf hier
läuten oft um 14 Uhr
die Totenglocken.

.................................................sean

Menudes, blaves,
ufanoses destaquen
les campanetes.

.................................................núria

Els iris i la finestra blava

Esclat de blau, 

pètals que ballen.

Records de tantes primaveres tendres.

Iris trobats en llocs llunyans

que, per ells, es tornen casa.

Pinto la finestra del seu color,

perquè hi siguin sempre,

fins i tot quan ni hi són.

Relats conjunts de gener: La mort i la criatura

 

Edvard Munch, 1899, Døden og barnet 

Em tapo les orelles,

ja no vull sentir res més.

Tantes llàgrimes, tantes penes,

tants plors i tantes queixes.

Ja no vull sentir res més.

Ella dorm,

deixeu-la en pau.

Demà es despertarà

altra vegada i tot serà com sempre

O bé...

Em tapo les orelles.

No em digueu més mentides.

Ja he entès que ella no tornarà.

Que 

mai més res no serà com abans.

I que aquesta soledat d'avui

durarà per sempre.

Visillos i roses

Dibuix antic d'una fotografia de la Montse, una mica de tot

És impossibe trobar el teu color.

Els meus colors són suaus, nostàlgics, 

però duen a dins la força de la teva intensitat.

Els diamants roses de la Joana

Hi havia. Una.   Bagada.  Una.  Nena.  Ca.  As deia.  Clara.   I.  Li.    Agradaven.     Els.  Diamans

I.  Bolia.    Trubar.  Al.   Mes.   Gran.   Dal.   Mon.   Ca rics.   Ca.   Sarian.  Si.  Tingesin.   Un.     

Diaman. !!!     Axi.   Ca.     Van.      Dasidi.      Ca.    Faran.  Una.    Ascursio.    Al.   Bosc.       Par

Truba.      Al.     Diaman.      Pro.      Al.     Bosc.   No.   Hi havia.        Diamans.   Axi.    Ca.    Ban.     Ana.  

Al.     Desert   Pro.        Alla.    Tampoc.     Iabian.       Diamans.      Axi.    Ca.    Ban.      Ana.      A 

Una.    Coba.    I.   Alla.    Si.  Ca.   Iabian.    Diamants!!!!     Pro.   Resulta.   Ca.   El més.   Gran

Era.    Blau.    I.   Era.    Tan.    Gran.  Ca.  No.  Al.    Podian.    Axaca.   Llavors.    Ban.   Trucar.   Als

Bumbes.    par.   Portarlo.    A.      Casa.  Aquell.    Dia.    Ba.    Ser.   Molt.   Guai!!!!!!!!    I amb.  Un

Somriura.    Da.      Punta.   A.     Punta.   Da.   La.   Cara.   La.   Mara.    Amb. Diu.    Bona.   Nit

******************************************************************************

La Joana, en veure que jo havia escrit un conte del seu dibuix, n'ha volgut escriure un ella d'un altre dibuix seu. Ella ha fet una escriptura innovadora, utilitzant una quantitat enorme de punts. Res a dir, per part meva. Si hi ha escriptors famosos que han fet provatures amb textos sense puntuar, ella fa provatures amb un text super puntuat. 

El transcric a sota, per facilitar-ne la lectura:

Hi havia una vegada una nena que es deia Clara.  Li agradaven els diamants i volia trobar el més gran del món.  

Que rics que serien si tinguessin un diamant!!! 

Així que van decidir que farien una excursió al bosc per trobar el diamant. Però al bosc no hi havia diamants, així que van anar al desert, però allà tampoc hi havia diamants. Així que van anar a una cova i allà sí que hi havia diamants!!!  

Però resulta que el més gran era blau i era tan gran que no el podien aixecar. Llavors van trucar als bombers per portar-lo a casa.  Aquell dia va ser molt guai!!!!!!!

I amb un somriure de punta a punta de la cara, la mare em diu Bona nit!

Porta verda

No era pas de bon matí, 

potser era, ja, migdia.

La claror del sol  m'arribava

entre les fulles de l'alzina

dibuixant formes aleatòries, 

damunt d'un paper encara blanc.

De les meves fotografies 

en vaig triar una porta.

Dibixar i pintar poc a poc.

Com dibuixar la claror i l'ombra?

No n'he sabut mai.

Quina sort que el sol

ara, m'il·lumini la façana.