Dolçamara

Encara flors, a la primavera d'hivern.

Sense collir-les, te les duc fins al teu record.

Nostàlgies de finals que s'acumulen,

bellesa dels colors: fulles, flors i baies

en una simfonia que em dona placidesa.

Tu i tu i tu  i tu i les flors...

Repòs de tarda

Repòs de tarda,
el brogit al carrer
ja queda lluny.
....................................................carme

Repòs de tarda,
comença la conversa,
el món s'atura.
..................................................sa lluna

Nachmittagsruhe.
Im Gemurmel der Worte –
Straßenlärm weit weg.
..........................................Sean Jeating

Espai feliç
de calma compartida,
el dia s’acaba.
.................................................McAbeu

Frontera oberta
mentre no arriba el vespre.
Cafè amb conversa.

...................................................Xavier

Quan ve la tarda,
ni dempeus ni vençuts,
com les cadires.

..................................................Helena

Pintura

Un quadre de Jaume Mercadé  al Museu de Valls

Recorro camins

abans que es perdin.

I trobo pobles i cases 

i arbres  ben vius.

Branques noves de brots tendres,

branques seques que ja han mort.

No som nosaltres una mica com ells?

A dins, ens creixen sempre noves fulles,

nous esguards i algun nou gest

i deixem córrer tantes coses que ja s'han fos.

Som un i som molts

per fer-nos companyia.

Els llibres de Perafita

La sisena trobada d'escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres de Perafita,   va ser molt agradable, molt amena i molt interessant.  

Inesperadament vam trobar gent coneguda i  ens ho vam passar molt bé.  La possibilitat  assegurada d'avançada  de trobar la Teresa i la Cantireta,  es va fer real i sempre és un plaer trobar cara a cara els nostres amics blocaires.

Vaig sortir-ne amb tots aquest llibres sota el braç...

Engolasters

Ningú, no ho sap, però a cada solc d'aquest camps, han quedat escrites totes les histories viscudes en aquest indret: vora les bordes, dins de les bordes, a ple sol o sota les estrelles.  Si les llegim amb el cor,  sabrem tot allò que,  ara, ja  és invisible per als ulls.

Boires

Capes i capes de boira,

per llegir-hi la vida.

Sota la capa blanca, 

busco l'instant.

Sota la blava més clara

hi ha la tardor dins dels ulls.

Més enllà, si ens hi endinsem

una vellesa que tremola.

I a la fi

un futur fosc i impenetrable.

 

Herbes

Retrobo un final d'estiu

sense gaire memòria:

Les flors torrades al sol,

les primeres boires eixutes,

els ramats sorollosos van baixant.

Cuso les vores dels prats

escric sobre el perfil de les carenes

i dibuixo les darreres olors de l'estiu.

Hi ha tanques que no tanquen res.

Les flors, rebels, 

passen d'una banda a l'altra.