No servia de gran cosa ni queixar-se ni enfadar-se, o sigui que ... Resignats van quedar-se esperant... allò que no sabien, encara, és que haurien d'esperar tant...
Cada matí només llevar-me, em poso a fer una bona estona de bici estàtica, com que seria molt avorrit no moure's de lloc, em dedico pedalar amb les cames i a viatjar amb el cap: llegeixo habitualment o també jugo al Paraulògic. Com que en aquesta vida (com diu la guineu del Petit Príncep) res no és perfecte, al cap d'una bona estona se'm cansen els braços i les mans d'aguantar el pes de la tablet o del llibre. Aleshores, reposo les mans, i agafo el manillar de la bici: el seu TACTE i la posició més relaxada i natural, em proporcionen un moment benestar i de calma, m'hi agafo fort, a les dues coses, al manillar i al benestar.
Tot esmorzant, avui, he gaudit d'un GUST no gaire habitual per a mi, però que m'agrada molt. He menjat un moniato, que m'ha sortit dolç i boníssim. Hauré de repetir aquest moment, en altres ocasions.
Més tard, he anat a veure els meus nets petits, ja que la Joana estava malalta aquests dies passats i volia saber com estava avui. També he vist el seu germà Manel que acaba de fer tres mesos i m’ha regalat l'OÏDA, contestant-me amb els seus sons de bebè, cada cop que jo li parlava a ell.
Com por ser que en tot el dia no hi hagi hagut cap olor que m'hagi cridat l'atenció? Sí, com pot ser que no m'hagi fixat en cap de les olors del dia? Dec tenir el sentit de l'OLFACTE una mica adormit, perquè d'olors n'hi ha hagut: el sabó i el xampú a la dutxa, les olors del menjar: esmorzar, dinar i sopar, l'olor de la roba neta, l'olor de la terra, l'olor de la menta del meu test, la del sabó de rentar els plats... sé que hi eren, però no me n'he adonat.
I amb el sentit de la VISTA m'ha passat just a l'inrevés, he vist tantes coses que m'han semblat que definien un moment, un bon moment a recordar que no sé quina triar. El paisatge proper: els arbres, el bosc; el paisatge llunyà: el Vallès, Montserrat, la Mola; els llibres, els nens. Però sobretot, sí, al final en triaré una: el canvi de llum del dia, un matí que ha començat fosc, gris i ennuvolat i ha acabat lluminós, blau, diàfan.
.jpg)
