dimecres, 20 de novembre del 2024

Carrer estret

 


Tantes coses em semblen tan estretes com aquest carrer:

El temps, on és massa difícil creuar-se.
El pensament de moltes persones, en una sola direcció. 
El país, convertit en un tub per on s'ha de passar.
Els governants que miren només cap a les eleccions més properes.
Els votants cada cop més desorientats.
El món que és rodó i estret a la  vegada.
La vida, que s'allarga, però no s'eixampla.


dilluns, 18 de novembre del 2024

La fada dels rovellons

D'un post i d'unes fotografies de Xavier Pujol

 Aquest matí i aquesta serra

i aquesta boira que llisca per la carena

són l'inici d'un dia, encara desconegut

i també, com per sorpresa, sí, són plenitud.


I dins del bosc, que presumeix de tants colors

el vermell guanya en les fulles, els bolets i les flors.

Dins del refugi, entre el capvespre i la nit

sentim els cavalls i la lluna ens mira de fit a fit.


L'endemà, ve la fada dels rovellons

i el safrà llueix per tots els racons.

La baixada es fa esquerpa, sense camí,

vora dels cards que ploren la seva fi.


Ja veiem les cases i respirem a fons

i el poble ens acull des dels seus balcons.

divendres, 15 de novembre del 2024

Una casa de Berga


He cercat, en va, les noves converses dels habitants d'aquesta casa. No hi són, no em diuen res.

Jo comptava amb ells per omplir-me un altre escrit del blog, però han quedat ben silenciosos i satisfets amb les seves divergències, que no volen tornar a tocar fins la runió de l'any que ve. 

I així m'he quedat, al carrer, a la intempèrie dels mots i de les coses a dir.  Agafaré el silenci i l'estiraré ben fort fins que es faci línia, fins que sigui text, fins que digui tot allò que porta dins.  Ho sé  segur, silenci, que malgrat que no ho sembli també dius moltes coses. Em quedo escoltant,  després traduiré:

Sempre és molt millor ser silenci que escriure bajanades  (m'ha dit, el poca-solta...)  


dimecres, 13 de novembre del 2024

Façana

D'una fotografia del Barbollaire

Heures de colors
alegren la pintura escrostonada.
Visillos de randes
fan més amable la porta tancada.
Els moviments que hi ha ha dins
resten amagats i sempre misteriosos.

dilluns, 11 de novembre del 2024

Santa Maria de Queralt


La tardor començava plujosa.
El verd encara era el vencedor
i el groc, tot just, avançava amb timidesa.

Clarors a l'horitzó
desmentien les gotellades intermitents.
Miràvem lluny, enlairats i contents.
Cada canvi de llum, 
cada plugim ens feia rics.

Sense pressa vam arribar, 
i encara més lentament
començàrem la baixada.

divendres, 8 de novembre del 2024

Santa Maria de Queralt


Els peus busquen la terra,
la mirada cap als arbres,
i els braços volen la muntanya,

El cor s'enlaira i rep 
l'energia que resta, per sempre
aquí, a casa seva.


dimecres, 6 de novembre del 2024

Il·lusió de seguretat



Som a un lloc bonic i tranquil
com si ens trobéssim ben bé a aixopluc

Castanyes lluents, ones de silenci.
Després de tot, dies que semblen equivocats.
Oblidar els panellets
i fer moniatos els dies que no toca.

I tot el fang que  ofega l'ànima.
Enfangueu-los bé, també a ells,
culpables de cap ajuda.
Enfanguem la misèria 
dels que se saben poderosos.

Hi havia una vegada,  un nen de 5 anys,  que ara ja és un avi,  que va venir  aquí  en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns pare...