Masia a Gallecs

Com la infantesa,

com l'autenticitat més pura,

com la terra que trepitgem

com les arrels amagades,

com la feina feta i la resistència, 

com l'aliment del cos i de l'ànima.

Així: una masia.

.............................................................carme

Com llegir el que tenies a dins
com reconèixer-t'hi
com trepitjar la mateixa terra
com coincidir en les arrels...
Així és la teva poesia.

...............................................................xavier

Com un clàssic,
com allò al que sempre tornes,
com el que s'imposa a tot,
com un cop de geni.
Així són els teus records.

.................................................................helena

Els camps vestits de primavera a Gallecs

Has vist com volen, els gallerets?

No volen pas, només t'ho sembla...

Has vist com volen, els camps tan verds?

No volen pas, només planegen...

Has vist com volen, els núvols blancs?

Sí, volen, volen, ben amunt i sé que tu voles amb ells.

La cançó de les flors de l'alzina

 

Just ara fa un any,  encara bastant confinats, vaig escriure un poema sobre el que tenia més a prop i més a mà. Les flors de l'alzina.  En Xavier (que ja se m'ha avançat en posar-la al blog) va fer la música, ha fet les fotos i a sobre ha cantat la cançó.  Jo no podia pas fer altra cosa que fer-ne un vídeo i muntar-ho tot.

Gràcies Xavier per trobar sempre músiques pels meus poemes. 

PD: He reeditat el vídeo per millorar unes quantes coses que fallaven al primer. 

Cau, suau, la pols del pol·len.
I per tot arreu s'escampa.
Cobreix de groc flors i arbres,
cotxes, cases i camins.
Fins que un dia ve la pluja
tan a raig i tan potent
que fa tremolar les branques
i el groc ens envolta els peus.

Quan els penjolls són a terra, 
una espessa estora fan.
I si ens hi estirem a sobre
tenyeix de groc els cabells.
Sobre el llit de flors d'alzina,
un regal encoixinat,
aprofitem l’acollida
del bosc que sembla encantat. 

Ara que tot ens canvia,
ara que tenim davant
un compte enrere tan curt
que no sé com començar,
descalcem-nos sense por,
tastem la terra guarnida,
inventem un  nou matí
i una nit sense cap fi.

Camins

Si un dia ens trobem

pel camí que va vora les oliveres

i un raig de llum travessa un núvol

i ens il·lumina les passes...

Les paraules seran acompliment i espera.

El bes serà llaminadura fràgil.

Només l'esguard serà tan lliure

de mirar ben endins, com sempre.

Només l'esguard ho dirà tot.

Si un dia ens trobem, al camí de les oliveres...

Relats conjunts del mes de Maig: El col·leccionista d'estampes

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I

El col·leccionista d'estampes està ben encaparrat, 

no pot trobar aquella estampa que li té el cor robat.

No sap com podria fer-ho per poder-la contemplar,

per tenir-la, per tocar-la i per poder-la admirar.

És la que ell més voldria i  és impossible tenir,

per ell és com una gàbia i ha de viure-hi a dins.

Kumquat

En un racó 

d'un vell molí

massa amagats 

i sense sol

creixen kumquats 

ben ovalats

tan plens de suc 

i ataronjats

que el sol són ells. 

Ja l'hem trobat!

.........................................carme

En un racó
d'un bell blog
no gaire amagats
lluents com sols
neixen poemes
ben inspirats
tan plens de llum,
ben explicats,
que hi una clau de sol
a cada vers.

............................................xavier

Bellcaire d'Empordà

A la vora del castell,

carrerons que se'ns amaguen,

troncs de glicines potents

que cada balcó guardaven.

La pedra de la muntanya

ajaguda com un drac

ens recorda que fa poc

allà hi havia un fossat.

Ara cavallers valents

encara enlairen senyeres

i unes delicades mans

embelleixen les voreres.

Encara expliquen la història

encara alcen la veu.

I cada divendres sant

si hi aneu, els trobareu.