Rellotges de sol

Rellotge de sol a Torà - plaça de l'església -

Rellotge de sol, posat en una façana que només té sol de tarda.  Jo hi vaig ser al matí i efectivament no li tocava el sol i no marcava l'hora.

Fins aquí s'entén, però, després d'això, vosaltres enteneu alguna cosa del seu possible funcionalent?

I parlant de rellotges de sol complicats, algú ha vist un rellotge de sol  molt nou i molt modern que hi ha al port de Barcelona?  I si algú l'ha vist, hi heu entès alguna cosa? Ens hi vam passar una bona estona intentant esbrinar-ho, però no ho vaig veure gens clar. Us deixo un enllaç on he trobat imatges i explicacions.  Continuo sense veure-ho clar malgat les explicacions.

Relats conjunts de març: Pollice verso

Jean-León Gérôme, 1872, Pollice Verso

Les persones humanes sempre hem estat salvatges, cruels i agressives.

Ara ens creiem que no,  perquè ja no es fan aquestes coses al circ dels romans.

No ens enganyem. Les persones humanes continuem essent salvatges, cruels i agressives. Ara ja no fem el gest del polze cap avall, no, però per omissió no demanem la mort d'una  sola persona, sinó que condemnem a mort a centenars i milers, tantes vegades, tantes, que ja fan mandra d'enumerar.  Salvatges!

Però no ens hem d'oblidar de l'altra cara de la moneda i avui l'hem de tenir més present que mai. Totes les persones bones, altruistes i solidàries que treballen pel bé de tots: gràcies sanitaris, gràcies a les persones que netegen, gràcies pagesos, gràcies forners, gràcies farmacèutics, gràcies carnissers, peixaters, caixers de supermercat, treballadors de les indústries alimentàries, cosidores voluntàries de màscares protectores, repartidors de cistelles ecològiques, i un inacabable etc... 

Gràcies, també, a tots vosaltres, per quedar-vos a casa.

Casa i pou amb accés a tots els pisos

Una casa de Sanaüja

Avui, ja només puc volar. 

S'ha acabat de caminar, d'anar amb bici, d'anar amb cotxe, d'anar amb tren  o amb avió.  Doncs com que no hi ha cap més sortida: volaré.

Volaré cap a les balconades antigues, fins a trobar les veus d'infants que juguen entre el blat de moro penjat que s'asseca al sol i a l'aire.  Els miraré jugar, mentre sento el soroll de la corriola del pou que no para amunt i avall, sobretot quan s'acosta l'hora de fer el dinar  i el repicar de la galleda  i l'alegria de l'aigua.

Volaré tambe vora els amics que han quedat lluny.  "Trigarem a veure'ns"  em deia ahir una amiga, amb qui només ens separa una horeta escassa de cotxe. Volaré al teu jardí, també, per veure't com cuides el teu petit hortet i com el sol que tant t'estimes t'acarona la pell.

Volaré cap al passat, cap al present i cap al futur...  qui podria imperdir-nos-ho?

Tronc de glicina

Glicina i balcó a  Torà

S'han fet un sol cos, la glicina i la casa.

Entrellaçades, l'una i l'altra, entortolligades.

Se saben el tacte i la força, se saben el color i l'olor.

Quan florirà, aquesta primavera la glicina, 

quedarà amagada la grisor del mur, la façana escrostonada.

I tot semblarà jove altra vegada.

Riera

Encara hivern,  mentre la riera mandreja per la plana,
aprofitem transparències despullades, per veure lluny.
Els canyissars, vençuts pel temporal Gloria
fan un paisatge romànticament desolat

I, ara, des de casa, quiets, sans i  tranquils (de moment)
cerquem imatges i records i moments bonics.

I les paraules ens ajuden a  ser aquí i allà.
I era bella la desolació hivernal de la riera.

Arcades obertes

Carrer de la Portelleta de Sanaüja

Les mateixes arcades suporten el buit  i el ple. 
Si cal, el cel i el vent i la pluja 
i la claror que les converteix en ratlles d'ombra 
ben marcades damunt l'empedrat.
I si cal, sostenen murs i trespols i cases enlairades.
El buit i el ple, com la vida mateixa
feta d'instants sovint contraposats.

Sant Guim de la Plana

Mur de l'església de Sant Guim de la Plana

Com un còdol lluent sota de l'aigua, 
com la pedra negra entre les blanques,
o com la lluna en un cel fosc
o el primer gallaret vermell en mig del camp
o la vela blanca en el mar tan blau.
Així l'esguard que et revela.