dimecres, 26 d’agost del 2026

L'heura del veí

Uploaded Image

- T'has fixat, com està la teva heura?
- No, no m'hi havia fixat. Ara que ho dius me la miro i està preciosa.
- Home, no volia dir això, vull dir que està envaint la meva façana i la meva barana.
- I doncs sí, continua quedant preciós.
- Però és casa meva i no la vull, estàs obligat a tallar-la.
- Jo no puc arribar a tallar-la de cap manera, s'ha de tallar des de casa teva. Talla-la tu.
- Pots tallar-la d'arrel des del teu jardí i s'haurà acabat el problema.
- Home, ara ets tu que vols envair casa meva segons les teves conveniències. Jo no la vull tallar.
- Doncs vine a casa meva i la talles tu, però hauràs de venir cada any, perquè creix molt de pressa.
- Està bé, potser tens raó, ja te la podaré jo.
- I fem un cafè, quan vinguis…
- D'acord!



12 comentaris:

  1. S’allargassa com no,
    la pell del drac pertot el cos.
    Queda lliure el que semblen els ullals
    d’una boca oberta
    i la meitat de l’ull alçat en punta,
    mentre l’altre meitat sembla
    mirar per sobre els ullals despullats.
    Per sobre la punta de l’ull
    una cella encreuada,
    no em deixa veure més amunt,
    com si el cel cobrís
    per sobre el que volgués veure.
    S’acaba aquí la meva visió del drac,
    ni furiós, ni temible,
    un ésser que com jo vol viure
    en un món estrany,
    però em quedarà
    per sempre la visió
    de la seva brillant armadura.
    La seva pell,
    feta de trossos en forma
    d’heura verda i brillant,
    com si l’acabés d’estrenar,
    o com voldria fer jo, si fos ell,
    mudat per anar a veure
    la meva princesa distant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat la teva comparació de l'heura amb un drac.
      Gràcies qui sap si…

      Elimina
  2. There's nothing like being a good neighbor.
    Especially with so many kisses under the roof.
    XXXXXXX, Carme! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica perepunyetes, peró sí, al final un bon veí!
      Petons, Sean!

      Elimina
  3. Amb una mica de bona voluntat per ambdues parts, sempre és més fàcil arreglar les coses.

    Abraçades.

    ResponElimina
  4. Un cafè pot solucionar qualsevol problema i una mica de voluntat també. ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les dues coses a la vegada encara millor.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  5. Està bé que et facin cas, però que et deixin tranquil·la també. No pot ser que envaeixin el teu espai personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades les coses no són tan senzilles i s'han de buscar solucions pactades.

      Elimina
  6. Si us plau, que tallin el mínim. El mínim que, cordialmentm decideixin mentre fan el cafè.

    ResponElimina

La Font d'Emili Donadeu a Sant Martí Sesgueioles La Justina no podia evitar,  que cada cop que passava davant de la font pensava en el...