Relats conjunts de Maig: Al camp de blat de moro

«Entre o milharal» (Manuel Henrique Pinto – 1907)

Al camp de blat de moro, m'hi perdia.
Al camp de blat de moro, jugàvem a amagar.
Ara m'he fet gran i ja no em cobreixen les tiges.

Qui pogués jugar com abans
quan tot el que jo volia era trobar-la a ella
i que em somrigués, en haver-la atrapat.

Jugarem, amor, com si fóssim nens.
I encara que, ara, estem per la feina,
també sé que si m'amago  de nou,
en treure el cap, el tornaré a admirar.
Aquell somriure tan net i tan trapella
de qui sap que, sempre, ens tornem a trobar. 

Comentaris

  1. Es que esos campos con tallos tan altos siempre han tenido un intríngulis misterioso al adentrarse en ellos.

    Salud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! De petita era tota una temptació d'amagar-me per allà a dins.

      Salut.

      Elimina
  2. Passa el temps i tot canvia, però mentre els records encara hi siguin res marxa del tot.

    Un poema molt bonic!

    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si actualitzem els records encara millor!
      Moltes gràcies! Abraçades!

      Elimina
  3. Muito9 lindo,Carmen e essa brincadeira no milharal é sempre boa e divertida e ao final, acaba em beijos...
    Ótima semana! beijos, chica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, chica!
      Bona setmana per a tu també.
      Abraçades.

      Elimina
  4. Aquests camps poden ser una meravella per jugar a "conillets a amagar".
    Un poema preciós que porta la infància a un moment present.
    Aferradetes, preciosa.

    PS: No s'actualitzen les teves entrades a la meva llista de lectura, he estat temptada en deixar-te de seguir-te i després seguir-te de nou, però així com està el pati, no m'atreveixo. T'he de cercar mitjançant els comentaris que em deixes al meu blog.🤷‍♀️

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula!
      Aferradetes, preciosa!

      PS: Espera una mica, a veure si es resol tot sol, si no potser val la pena d'intentar-ho. En una altra ocasió ens va funcionar, fer-ho.

      Elimina
  5. Un poema nostàlgic d'aquella infantesa que un dia vam gaudir, tot i volen que no s'acabés !.
    Felicitats !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no soc gaire nostàlgica, ni de lainfantesa ni de gaire res, però aquest poema m'ha sortit aixi...
      Moltes gràcies, Artur!

      Elimina
  6. Ai, aquella infància que sap tan greu d'haver perdut! I malgrat tot, l'esperança de poder tornar-nos-hi a trobar com els nens que érem, com els nens que, si volem, encara som.
    Abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som adults, som grans, però encara podem jugar.
      Abraçada, Teresa!

      Elimina
  7. Amiga Carmem, boa noite de paz!
    As brincadeiras de criança são sempre muito lembradas pela pureza do nosso coraçáo. infante...
    Linda particiapação!
    Tenha dias abençoados!
    Beijinhos fraternos

    ResponElimina
  8. Un poema-conte. Fa bo de llegir-lo i reviure'l.

    ResponElimina
  9. Jugar... Per què a mida que ens anem fent grans, "normalment", deixem de jugar?
    Qui o què ens fica al cap aquesta idea de "seriositat" de vergonya?

    Jo, somiatruites immadur que sóc, crec que si no perdéssim el jugar (i l'estimar sense que signifiqui "exclusivitat") tot rutllaria un xic més rodó i senzill.

    Un poema-relat, exquisit. Marca de la casa.

    Una abraçada enorme, Carme...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no hauríem de deixar mai de jugar...
      Moltes gràcies, Miquel Àngel!
      Una abraçada!

      Elimina
  10. A mi també m'agrada molt. I em fas pensar en El vigilant en el camp de sègol. Jo no sé si és que no estic inspirada, però darrerament gairebé ningú participa al meu blog, Potser és pel que diu la Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!
      Jo, aquests últims dies he estat poc pels blogs. Ara em vaig posant al dia.

      Elimina
  11. Buenas tardes Carme, excelente poema, gracias por tu interesante blog. Salud y paz

    ResponElimina
  12. Aunque pase el tiempo, siempre quedan esos recuerdos. Me encantó. Besitos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars