Com bé dius tot forma part del camí, el camí en sí i el que l'envolta. No tothom sap apreciar la bellesa de l'entorn, en canvi tu amb aquesta fotografia (i amb tantes altres que ens mostres) has copsat aquests regals senzills que ens ofereix la natura.
Voreja el vell camí de pretèrites passejades, una llarga senyera de fors i espigues, on es barregen jorns de lletra i sang. Camins que antuvi foren de treball, i ara s’han fet per passejar. No hi ha sang, més que la de les velles mans agafant aixades sorrudes, ni més lletres que les que escriuen les tiges del blat segat.
Buenas tardes, belleza de los campos este año por las muchas lluvias que nos ha donado la naturaleza aunque a veces con daños, en fin, bonita foto Carme. Salud y paz
Temos que aproveitar sempre bem o caminho até a chegada! Lindíssima tua foto! beijos, ótima semana, chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaPetons!
La natura esclata i ens meravella en qualsevol racó... on li permetem fer-ho.
ResponEliminaAbraçades!
De vegades, encara que no li permetem gaire. La natura sempre troba la manera d'embellir qualsevol racó.
EliminaAbraçades
Totalment d'acord amb el que expresses. I la fotografia que hi poses ho exemplifica.
ResponEliminaTu ets un expert en saber veure llocs, camins i vores dels camins.
EliminaGràcies, Xavier!
Com bé dius tot forma part del camí, el camí en sí i el que l'envolta. No tothom sap apreciar la bellesa de l'entorn, en canvi tu amb aquesta fotografia (i amb tantes altres que ens mostres) has copsat aquests regals senzills que ens ofereix la natura.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
La natura fa aquests regals a tothom, però no tothom s'hi fixa.
EliminaTenim sort, els que sabem gaudir d'aquestes coses, com fas tu també, sempre.
Moltes gràcies, Núria.
Una abraçada
Per no veure-la!
ResponEliminaAquesta vorera d'aquest camí em deixa hipnotizada, què bonica que és!
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa!
Hipnotitzada! M'agrada molt l'expressió, perquè jo mateixa no podia deixar de mirar-la.
EliminaMoltes gràcies a tu!
Aferradetes, preciosa!
Voreja el vell camí
ResponEliminade pretèrites passejades,
una llarga senyera
de fors i espigues,
on es barregen jorns
de lletra i sang.
Camins que antuvi
foren de treball,
i ara s’han fet per passejar.
No hi ha sang,
més que la de les velles mans
agafant aixades sorrudes,
ni més lletres
que les que escriuen
les tiges del blat segat.
Quina bonica història en forma de vers!
EliminaBuenas tardes, belleza de los campos este año por las muchas lluvias que nos ha donado la naturaleza aunque a veces con daños, en fin, bonita foto Carme. Salud y paz
ResponEliminaMoltes gràcies, Antonio!
EliminaSí les pluges ho han pintat tot de colors bonics!
Salut i pau!
Normalmente es toda una exposición.
ResponEliminaAbrazos
Que bé que ho descrius! 😀
EliminaUna abraçada.
Tal i com diu la Paula, és hipnotitzant aquesta bellesa. Com la de la rosa de El petit príncep.
ResponEliminaSí, totalment d'acord.
Elimina