El castell i la vela
Miro la vela blanca al mig de la Caleta.
I jo camino, els peus sobre la terra,
conduint les meves passes sobre les roques.
L'horitzó no em crida, és només una bella imatge
que em guardo a la memòria i que calma l'ànima.
No soc navegant de cap mena,
però aquesta vela blanca, em sembla un crit de llibertat.
Molt curiosa aquesta vela, desplegada al vent, damunt la sorra. És on han anat els ulls primer, després vas veient tots els detalls de la cala.
ResponEliminaPreciós tot.
Aferradetes, preciosa.
Fa venir ganes de marxar amb ella….
EliminaAferradetes, bonica!
Aquesta vela blanca sembla que ens digui: Anem? Tota una temptació pels que som de tocar de peus a terra. :-)
ResponEliminaBona setmana de Pasqua!
I tant! Tota una temptació!
EliminaBona setmana, Mc!
No hace mucho estuve paseando por ese lugar.
ResponEliminaSalud.
Sí, ja recordo haver vist fotografies de Lloret de mar, al teu blog. Crec que eren del cementiri modernista.
EliminaUna abraçada, Erik.
Si la vela és blanca és vela de pau.
ResponEliminaEl complement perfecte: llibertat i pau.
Elimina"Per una vela en el mar blau,/ daria un ceptre:/ Per una vela en el mar blau,/ ceptre i palau". El coneixes, aquest Carner?
ResponEliminaEl castell del teu poema té relació i alhora contrasta amb la vela. I és ben bé el que tu en dius.
És preciós aquest poema. No el recordava pas, però en llegir-lo no m¡ha semblat desconegut. El devia guardar en algun lloc molt amagat.
EliminaMoltes gràcies, Helena!
Juga al vent amb la vela blanca
ResponEliminad’una barca varada
en una platja sota el castell
que em tapa el cel.
M’alço a l’aire.
M’estiro al vent,
trenco el silenci
que no hi és.
Però juganer,
no baixo la vela,
no miro al cel,
no trepitjo la sorra,
no em deixo acomiadar.
Vindràs
quan el sol s’amagui
i em voldràs abraçar.
Parlarem d’estels,
dels estels del teu mirar.
L’espatlla et deixarà descansar,
mentre volin els somnis
de dos ments
que volen junts somiar.
La blanca vela,
espurna de nit encesa,
reflex de lluna
que sap...
que ens volem estimar.