Escolto el blau que sobrevola amb calma la meva tarda.
Respiro el moment i sento els records.
Les roses seques del gerro abaixen el cap com si dormissin.
Entremig dels tràfecs de les festes, unes hores tranquil·les.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a... -
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. Érem els cinc caminado...
Ben bé que van aquestes hores tranquil·les. Durant tot l'any, però sobretot ara. Necessitem aquestes estones d'una mica de calma per poder recarregar les piles i preparar-nos per a la nova tongada de "tràfecs festius" que vindran en un no res. ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
I tant que van bé, aviat, aviat, tornarem a estar en dansa…
EliminaAbraçades.
Om ...
ResponElimina;-)
Abraçades, Carme.
Aprofita, aprofita la calma!
EliminaAbraçades, Sean.
I forgot to mention that I do like your painting.
EliminaLa pau de la nit, Carme.
Moltes gràcies, Sean!
Elimina😘😘
Tot plegat fa venir ganes de seure i deixar que el temps passi una mica més lent. Hi ha moments així que valen molt.
ResponEliminaUna abraçada, Carme. Que tinguis una bona entrada dány 2026.
Doncs, sí, hi ha moments així que valen molt. Notar que el temps passa una mica més lent és un privilegi que no sempre tenim a disposició.
EliminaUna abraçada, Jordi. I molt Bon any 2026
Sempre són bons aquests moments, siguin o no festes.;-)
ResponEliminaEspero que pugis respirar una mica, entre i entre.
Aferradetes, preciosa.
I tant que sí!
EliminaSí, hem respirat una mica, ahir va ser tranquil, avui amb nens però també prou tranquil.
Aferradetes, bonica!
Els excessos s'han de combatre amb repòs.
ResponEliminaSempre que es pugui!
EliminaFer una pausa, prendre'ns un respir i reposar, tant necessari en el dia a dia i a vegades tan difícil de trobar. Sempre que tinguem un moment en què puguem respirar serenor val la pena gaudir-ne.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
I tant, Núria!
EliminaQue en puguem trobar sempre que els necessitem.
Abraçades.
Así me gustan a mi, tranquilas, aunque quizás sea mucho pedir. Pero está bien.
ResponEliminaNos vemos el año proximo.
Besos.
No sempre és possible, però a mi també m'agraden.
EliminaBona entrada d'any!
Una abraçada
Aquesta combinació d'activitat i descans és màgica per Nadal.
ResponEliminaI tant que sí!
Elimina