Orenetes 2
Dibuix d’una fotografia de la Núria
Ha arribat la tardor, l'aire s'ha refrescat de sobte i la humitat que deixen de les pluges dura i dura molt més enllà de les gotes que cauen.
Les orenetes ja no hi són, busquen la calidesa d'altres terres. Guardo la seva imatge de repòs sobre els cables del carrer, és el record d'aquells moments bonics, quan encara les teníem.
Ja no hi són, però tornaran...
ResponElimina... tornaran les fosques orenetes
al teu balcó els seus nius a penjar. ;-)
Bon cap de setmana!
Tornaran!
EliminaBona traducció, Mc! Recordo que me l'havien fer aprendre de memòria aquest poema.
Bon diumenge, Mc!
M'encanta el teu dibuix, Carme! Que bé que t'han quedat les orenetes, preciós!
ResponEliminaI sí, ja no les tenim, quan vaig pel carrer veig els seus nius buits, tampoc són als cables... però el seu record és dins nostres i la propera primavera les tornarem a tenir amb nosaltres :)
Una abraçada i moltes gràcies per aquest dibuix!
Sí, amb la rapidesa amb la que passa el temps, en quatre dies les tenim aquí altra vegada.
EliminaUna abraçada i gràcies a tu per l'empenteta a dibuixar.
Estarán aquí antes de lo que tardemos en pensarlo.
ResponEliminaUn abrazo.
I tant! El temps vola!
EliminaAbraçades.
Un dibuix preciós que et farà companyia fins que tornin.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes, bonica.
No estiguis trista, Carme, com diu el Mc, tornaran i aquí les estarem esperant.
ResponEliminaM'agraden molt aquests dos dibuixos, el de l'anterior post i aquest, amb aquestes tonalitats diferents que reflecteixen l'estat d'ànim de les orenetes i el teu. És el que em sembla, eh?
Una abraçada!
I tant que tornaran!
EliminaNo m'han quedat pas igual, els dis dibuixos, però a mi sempre em passa que queden com queden. Aquest no tan bé.
Un abraçada!
Té sentiment, això que escrius. És del que es tracta.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina