dilluns, 28 de juliol del 2025

Un altre relat de juliol

 

Feia al menys tres o quatre anys que no es veien i es van trobar aquí, en aquesta sala lluminosa del refugi. Cadascú amb el seu grup i també cadascú amb la seva parella. Es van saludar educadament. Van compartir una estona tots junts, un grup i l'altre, fins que després de sopar, l'Ariadna es va adonar que en Feliu no hi era. Va tenir un impuls sobtat, va pensar que potser havia anat a fora a veure la nit i sense pensar-s'ho, va sortir ella també, a veure si el veia. Va baixar fins al llac a la llum de la lluna plena i sí, allà el va veure assegut en una pedra, vora de l'aigua:

 - Hola Feliu! Quan he vist que no hi eres, ja he pensat que et trobaria a fora.

- No pensava que sortissis, tot i que  em venia de gust parlar amb tu.

- De què? Del que va passar o del que no va passar mai?

- No,  de res, només per saber com estàs.

- Esti bé, tinc parella, ja el coneixes, però encara penso en tu, ben sovint. I tu?

- Ara bé, ben recuperat. També he trobat una noia que m'agrada i que ens entenem prou bé. No entenia pas què t'havia passat, per deixar-ho sense dir- me res.

- Sense dir res?  Jo sí que et vaig dir que t'estimava. Jo crec que vas ser tu el que no em va dir res. Escoltant el teu silenci com a resposta,  vaig pensar que tu no.

- Tenia 15 anys, era molt, insegur i no m'ho podia creure. No podia ser que una noia bonica com tu, m'estimés, em vaig bloquejar. No em sortien les paraules, però vaig pensar que continuaríem junts.

- Uff!  Doncs quin malentès!

- Un malentès que ens ha canviat la vida… qui sap si a millor o a pitjor…

- No ho sabrem mai. Et puc fer un petó?

- Sí, el primer i l'últim. M'he alegrat de veure't i sobretot que estiguis bé. Em sap greu haver estat tan sapastre.

- Sapastres tots dos…


12 comentaris:

  1. Amb 15 anys, tots ho hem sigut una mica (o molt) sapastres. Les inseguretats dels adolescents ja venen de sèrie...

    La mateixa fotografia, però un relat totalment diferent de temàtica i d'estil. Enhorabona!

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, als 15 anys i a vegades molt mes enllà... he, he, he...

      Moltes gràcies, Mc!
      Abraçades.

      Elimina
  2. A vegades no ens podem estar de tenir aquesta cognició negativa que va ocasionar aquest malentès. La teva narració no n'és gens, de negativa, deixa una escletxa per a la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que no sembli negativa, no vol ser-ho gens. Totes les experiències són vida, tan si surten bé, com si surten malament.

      Elimina
  3. En aquestes edats tots som ben ximplets... tot i que he de dir que de grans també n'hi ha força que no contesten a un "t'estim". :-)))
    Una pena!!! En fi, aigua passada no mou molí.
    M'ha agradat el teu relat.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que n'hi ha! No fa pas gaire m'explicaven d'un senyor d'uns 50 anys (si fa no fa) que en una relació de 7 anys, només ho havia dit un sol cop, just en el moment del trencament. N'hi ha de ben totxos.
      Moltes gràcies, i aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Ah, all those missed chances [to speak out]!
    You offer a bitter sweet example. Excellent, Carme.
    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tots en tenim algunes...
      Moltes gràcies, Sean!
      Abraçades.

      Elimina

Vola lentament la barca sobre l'aigua amb un anar i venir incessant. De vegades,  gairebé buida, només dues persones  que fan petar la x...