Els gegants de Camprodon

- Però, Joan, que no havíem quedat per ballar per tots els carrers i places fent cercavila amb els músics i la gent del poble que ens vol seguir?

- Sí, i qué? Ja soc aquí!

- Peró fa tres hores que estic esperant-te i se m'està pansint el ram de flors.

- No podia venir abans… 

- Com que no? Si ja sabies l'hora i a més a més fa mesos que no sortíem, ho hauries d'haver tingut tot a punt. Però Escolta’m, què és això que portes tan gros?

- És el Pont Nou de  Camprodon, Caterina,  i precisament aquest és el problema.

- No entenc perquè has de dur el pont a sobre, no el podries deixar al seu lloc?

-  Ja li deixo tot l'any, però a les sortides l'he d'agafar, em van construir així, amb el pont nou a sobre, no puc evitar-ho i creu-me que és una feinada, després l'hauré de tornar a posar bé, al seu lloc. I encara em renyes, a sobre!

- Doncs la propera vegada t'ho agafes amb més temps, ens estàs fent fer tard a tots.

- Com amb més temps? Si hi he anat amb hores de temps, però estava ple de turistes i no me'ls podia pas endur a tots. M'haurien caigut tots per terra com ninotets.

-  Joan, som mestres d'escola, saps què et dic, que l’any que ve… agafis un llibre.