He vist el verd més verd,
aquesta primavera.
Tanta vida, tanta pau
al camp i a la muntanya.
He vist el verd més verd
al fons del cor
de tant voltar i voltar
per aquesta estimada terra.
He vist el verd més verd
i continuaré buscant-lo
aquí, allà i arreu on sigui.
Sí que està sent una primavera ben verda i amb molta aigua, que una cosa va amb l'altra. I les que no podem voltar, ens duem la pau des d'aquest racó. Gràcies!
ResponEliminaAferradetes, nina!
Feia molt de temps que no veia una primavera com aquesta-
EliminaGràceis a tu per venir a buscar-la, Paula!
Aferradetes, preciosa.
Aquest mar de verdor ens omple l'esperit, fas bé de no deixar mai de buscar-lo.
ResponEliminaAbraçades!!
S'ha d'aprofitar quan passa i esperar que torni quan es fa esperar.
EliminaAbraçades, Mc!
It's almost greener than the Emerald Island. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
😀 Potser, jo no l'he vist mai!
EliminaAbraçades, Sean!
Ay sí, me encanta... aunque que picores de ojos.
ResponEliminaBeso.
LLàstima d'alèrgies!
EliminaJo no en tinc gaire, puc contemplar-ho tranquil·la.
Una abraçada,
Quin sentiment que té aquest poema! Aquest any el verd que hi ha als camps és d'un verd tan ple de vida que sembla fluorescent.
ResponEliminaSí, no puc evitar de dir-ho o de pensar-ho en cada diferent paisatge que he vist aquests dies. "Que vert"
Elimina